Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
marit
Home casat respecte al seu cònjuge.
tantumdem
Dret català
Donació que el marit solia prometre a la muller d’una quantitat igual al dot, i que per això rebia aquesta denominació.
Dissolt el matrimoni per mort de la muller, el marit restava alliberat de fer efectiva la donació si premoria el marit, passava a la muller l’usdefruit sobre els béns objecte de la donació, i als fills llur nua propietat Fou una institució peculiar del dret de família de l’antic bisbat de Girona, regulada en els seus costums escrits, avui en desús
adulteri
Religió
Dret
Relació sexual del marit o de la muller amb una persona que no sigui el seu cònjuge.
L’adulteri ha sofert al llarg dels temps una complexa evolució en la seva consideració moral i social A les societats primitives, l’adulteri no era considerat com a delicte, sinó com una simple impuresa d’ordre sobrenatural tabú amb independència de tot judici moral Tanmateix, en algunes societats com les polinèsies, la relació sexual de la muller amb una persona que no sigui el seu marit pot arribar a ésser considerada com una pràctica d’hospitalitat A l’Índia, en els temps vèdics, el Mahābhārata i l’ Arthaśāstra presentaven i justificaven diversos casos d’adulteri per part de l’home A…
dot
Dret civil
Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.
Com a institució, fou conegut en les civilitzacions més antigues El dot tingué un ampli desenvolupament en el dret romà, on l’esposa era considerada una càrrega per al matrimoni i, per tant, havia d’ésser compensada A les Partidas d’Alfons X ja hi ha una definició del dot la donació feta per mantenir el matrimoni El Codi Civil espanyol considera dot els béns i drets que la muller aporta al moment del matrimoni i els que són adquirits durant el conjugi mitjançant donació, herència o llegat amb caràcter dotal El dot als Països Catalans Als Països Catalans, el dot és una part del patrimoni dels…
tenuta
Dret civil català
Institució peculiar del dret familiar català que atribueix a la vídua i successivament als fills que siguin hereus de la mare l’usdefruit de tots els béns del marit, mentre no li sigui restituït el dot i pagat l’escreix, i amb l’obligació de suportar-ne les càrregues i d’alimentar els fills menors, els impossibilitats per al treball i els que, àdhuc essent majors, eren sostinguts pel marit a casa.
Si el marit ha garantit el dot amb béns suficients que produeixin renda, la tenuta restarà limitada a ells, i s’extingeix quan els hereus del marit posin el dot íntegrament a disposició de la muller i li paguin l’escreix
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’alemany del…
escreix
Dret català
Donació de caràcter voluntari, que el marit fa a la muller, que compensa en certa manera el dot aportat per ella, per tal d’ajudar al sosteniment de les despeses familiars, d’acord amb el règim econòmic de separació de béns de la família catalana.
La muller només pot exigir-lo si el marit ha rebut el dot A manca de pacte, dissolt el matrimoni per mort del marit, la muller passa a usufructuar l’escreix Ha tingut una gran importància mentre el dot fou una institució viva, i apareix profusament regulat en les fonts del dret català
aixovar
Dret civil
Aportació de béns feta per un home, en contemplació de matrimoni, a la seva futura muller quan aquesta, per raó del projectat casament, és instituïda hereva, o quan aquell ha d’anar a viure a casa de la dona i aquesta té un patrimoni més important que el seu futur marit.
És una institució del dret català originària de la Catalunya Vella, recollida pels Usatges i mantinguda a la compilació del 1960 L’aixovar és similar al dot, amb la diferència, però, que aquest és aportat per la dona i l’aixovar ho és pel marit A causa d’aquesta semblança entre l’aixovar i el dot, els efectes i beneficis del primer, per disposició expressa de la llei, són els mateixos que els del segon, llevat de la hipoteca legal, de la tenuta i de l’opció dotal, que no li són aplicables Si l’aixovar és constituït en diners —forma més freqüent d’aixovar— tots els altres béns…
didot
Marit de la dida.
renyina de coixí
Discussió entre marit i muller.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina