Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
arabitol
Química
Polialcohol.
Per reducció amb amalgama de sodi hom obté, a partir de la D-arabinosa o de la D-lixosa, la forma D, que es fon a 103°C i és dextrogira, i a partir de la L-arabinosa, la forma L, que es fon a 102°C Ambdues són dobles i molt solubles en aigua La forma D és produïda per fermentació de melasses amb certs llevats del gènere Saccharomyces
brisa
Enologia
Residu sòlid que resta del raïm després de trepitjat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol.
De la brisa hom por obtenir vins brisats i vinasses i, per destillació, aiguardent de brisa i alcohol La brisa és destinada també a pinso per al bestiar, oví i porcí principalment, que la consumeix barrejada amb melasses a fi de corregir el seu valor nutritiu escàs és emprada també com a adob —pel seu contingut en nitrogen, fosfats i potassa— i com a combustible, un cop assecada
àcid aspàrtic
Bioquímica
Aminoàcid natural, no essencial, que intervé en els processos del metabolisme intermediari com a precursor important de composts nitrogenats i donador de grups amina.
La forma dextrogira L+-àcid aspàrtic és la més comuna i es fon a 270-271°C És especialment abundant a la canya de sucre tendra i a les melasses de sucre de bleda-rave Hom l’obté de la hidròlisi de les proteïnes i a partir de l’amoníac i de l’àcid fumàric És emprat en la investigació bioquímica i clínica, en detergents i com a fungicida i germicida
xarop
Alimentació
Líquid espès i viscós constituït per solucions de sucres en aigua, sucs de fruita, infusions o decoccions vegetals, o bé per una barreja d’aquestes amb substàncies extretes de vegetals, eventualment amb aromes, caramel, sucre, àcids orgànics i certs additius.
Poden contenir polpa i escorces en petita quantitat, i de vegades són clarificats i pasteuritzats o esterilitzats Els xarops són emprats en pastisseria, compotes, melmelades, confitures, licors, begudes refrescants, etc El valor nutritiu és fonamentalment energètic L’anàlisi inclou investigació i determinació de sucres, densitat, àcids i additius Són adulterats amb espessidors, edulcorants sintètics, conservants, melasses, mucílags, etc Els punts de cocció tradicionals d’un xarop són el punt de fil , el punt volant , el punt de bola , el punt de caramel i el sucre cremat
àcid cítric
Bioquímica
Àcid tricarboxílic àmpliament distribuït en teixits i líquids orgànics.
Hom l’obté del suc de la llimona —que en conté d’un 5 a un 8%—, de la pinya americana i per fermentació fúngica de melasses amb l' Aspergillus niger En el cicle de l’àcid cítric és produït per condensació de l’àcid oxalacètic amb acetil-CoA per deshidratació dóna l’àcid aconític en la seva forma cis Troba aplicació en l’elaboració de sals efervescents, de xarops i de begudes acidulades i en la manufactura de les seves sals És emprat com a regulador del pH en aliments, com a antioxidant i antiespumant i com a reactiu analític per a la determinació d’albúmina, glucosa i pigments…
brou arsenical
Agronomia
Brou insecticida preparat a base d’arseniats de plom i calci amb aigua i melasses.
almívar
Alimentació
Solució saturada de sucre, melasses o productes provinents d’altres etapes del refinatge del sucre.
Conté un 65% de sucre 65 ° Brix, i quantitats variables de cendres i d’altres impureses
fermentació

Esquema de les reaccions intermèdies que s’esdevenen en la fermentació alcohòlica (segons O. Meyerhof)
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…
rom
Begudes destil·lades
Aiguardent d’origen antillà que hom obté fermentant i destil·lant els sucs i melasses de canya de sucre (més o menys diluïts).
El rom és anomenat també aiguardent de canya La graduació és molt alta fins a 70-80° i les millors qualitats provenen de les primeres fraccions de destillació El destillat és incolor rom blanc i hom hi pot afegir caramel rom negre L’aroma i el tast són forts i ja els té des de l’obtenció, però l’envelliment els millora El millor rom procedeix de Jamaica