Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
comptador
Física
Tipus de detector utilitzat especialment per al compte de partícules que hi incideixen, bé que a voltes consisteix simplement en una cambra
que porta acoblat un dispositiu de compte.
Els comptadors d’ionització mesuren els impulsos elèctrics produïts en algun circuit pel gas ionitzat que ha determinat el pas de les partícules, i els comptadors d’escintillació mesuren, mitjançant un fotomultiplicador, els fotons emesos per un escintillador excitat per les partícules en qüestió
exposímetre
Fotografia
Aparell que, com el fotòmetre, serveix per a determinar quina és l’exposició correcta.
És molt més simple, però alhora molt més propens a fallar Va proveït d’un milliamperímetre i d’un element fotoelèctric per a mesurar la quantitat de llum reflectida per una imatge i calcular, així, el temps correcte d’exposició A diferència del fotòmetre, l’exposímetre proporciona dos valors la velocitat d’obturació i l’obertura de diafragma Una de les dues unitats és modificable manualment i l’altra es compensa automàticament a fi que l’exposició proposada sigui sempre correcta Els exposímetres de llum incident mesuren la quantitat de llum que rep un objecte o una escena, els de…
angle vertical
Transports
Angle amb què hom veu dos punts que tenen la mateixa demora.
Els angles verticals es mesuren amb el sexant
índex de competitivitat
Economia
Sistema per a mesurar la competitivitat comparada de diferents països a partir de la posició relativa que ocupen segons una sèrie de factors que es considera que hi influeixen.
Diverses organitzacions elaboren anualment informes que mesuren la competitivitat de diversos països, entre ells l’Institute for Management Development i el World Economic Forum
teledetecció dels oceans
Geografia
Branca de la teledetecció que té per objecte l’observació dels oceans.
Podem distingir dos grups de sensors els sensors passius, que mesuren la radiació electromagnètica provinent de l’oceà, i els sensors actius o radars, que emeten la seva pròpia radiació i mesuren les característiques del senyal retornat Entre els sensors passius se solen diferenciar les observacions fetes en l’espectre visible, l’infraroig i el de microones Depenent de les longituds d’ona amb les quals fem les observacions, podrem mesurar diferents variables com la concentració de la clorofilla visible, la temperatura superficial de la mar infraroig i microones, la…
conjunt ben ordenat
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual tot subconjunt no buit té un primer element.
Conjunt ordenat OOO X ,≤OOO si, i només si, tot subconjunt Y ⊆ X , no buit, té primer element Els nombres ordinals mesuren precisament les diferents menes de bons ordres possibles És a dir, tot conjunt ben ordenat és ordre-isomorf a un únic nombre ordinal
cambra d’ionització compensada
Física
Detector capaç d’eliminar la influència d’una radiació que és present al mateix temps que una altra que hom vol mesurar.
Per exemple, als reactors nuclears aquests tipus de cambres mesuren el flux neutrònic, àdhuc en presència de raigs gamma Bàsicament, consisteix en dues cambres, una de les quals és sensible a les dues radiacions i l’altra només a la que hom vol estudiar
eclímetre
Geografia
Instrument emprat en els treballs topogràfics per a mesurar el pendent d’un terreny.
Els eclímetres mesuren angles verticals, siguin d’inclinació o zenitals, per mitjà d’un índex graduat o d’un nònius collocat verticalment Per extensió, hom considera també eclímetres els aparells del tipus del teodolit, taquímetre, pantòmetre i brúixola d’agrimensor brúixola, tots els quals tenen un limbe vertical
capacitat d’absorció
Tecnologia
Expressió de l’aptitud d’un paper per a absorbir líquids en un temps donat.
La capacitat d’absorció és una característica important dels papers assecants i de filtre i de tots els papers per a eixugar, com també dels destinats a l’aïllament elèctric És determinada, en valors relatius, mitjançant aparells que mesuren l’ascensió capillar en el paper, o bé la llargada de la taca produïda per una gota de tinta aixafada pel paper
cimbidi
Botànica
Nom donat a diverses espècies del gènere Cymbidium
, de la família de les orquidàcies, originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Himàlaia fins a la Xina, el Japó i Austràlia, generalment epífites, que es cultiven com a ornamentals per les seves flors peculiars amb combinacions de colors molt diverses.
Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món