Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
meteorització
Mineralogia i petrografia
Alteració i esmicolament de les roques de l’escorça terrestre per l’acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics, entre els quals cal esmentar l’aigua, el vent i els canvis de temperatura.
També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, collaboren eficaçment en llur esmicolament
carbonatació
Geologia
Formació de carbonats en el sòl per acció de l’àcid carbònic sobre silicats alcalins, òxids metàl·lics, etc.
És un tipus de meteorització particularment actiu en climes humits i càlids
escletxa
Geomorfologia
Clivella originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.
Aquestes fissures són perpendiculars als plans d’estratificació, tenen un paper molt important en la meteorització de les roques i afavoreixen la infiltració de les aigües
aa
Geologia
Tipus de corrent de lava (bàsica), de superfície molt irregular, coberta de masses soltes, clivellades i anguloses que poden mesurar d’alguns decímetres a alguns metres.
Per l’estructura, és un tipus intermedi entre el pahoehoe i la lava de blocs L’estructura de l' aa és originada per la formació i ulterior ruptura d’una crosta solidificada, sota la qual la lava continua fluint, tot arrugant-la La permeabilitat de la massa rocosa i la lenta meteorització fan dels aas claps de terreny àrid i estèril malpaís
gabre

Gabre
© Fototeca.cat - G.Serra
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia bàsica, plutònica, de gra gros, formada essencialment per plagiòclasi, piroxè i molts cops per olivina.
És l’equivalent dels basalts volcànics És una roca texturalment equigranular, de color verd fosc, que s’altera molt fàcilment per la influència de la meteorització o per un lleuger metamorfisme i origina els metagabres Els gabres es troben en grans massissos, de vegades amb diferenciació progressiva des del nucli fins a la perifèria on són més àcids, o bé en complexos anulars o circulars Hom els pot trobar també relacionats amb les ofiolites
goethita

Goethita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Òxid de ferro hidratat, FeO(OH).
És anomenada també ferro acicular Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic És d’hàbit generalment tubular, prismàtic o en agregats Pot ésser de color marró fosc a groguenc o marró vermellós en les varietats terroses Té un esclat metàllic, de vegades mat, una duresa de 5-5,5 i una densitat de 3,3-4,3 La goethita s’origina per meteorització dels minerals ferrífers siderita, pirita, magnetita o glauconita en condicions oxidants a la temperatura ambient, o també per precipitació directa en l’aigua de mar o en llacs o pantans És el principal constituent de la limonita
sedimentologia
Geologia
Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.
S'ocupa de la descripció, l’origen i la interpretació dels sediments, i d’una manera especial de la dinàmica del transport i de la geometria dels cossos sedimentaris Hom pot definir-la també com la geologia dinàmica de les roques sedimentàries, en oposició a la petrografia sedimentària clàssica, d’aspecte més estàtic Estudia els tipus de conques i els ambients sedimentaris, les estructures sedimentàries com a exponent de la dinàmica sedimentària i dels paleocorrents, els agents de transport i l’origen dels sediments allòctons procedents i heretats de les àrees font —i també dels sediments…
exfoliació
Geologia
Capacitat o tendència que tenen les roques a trencar-se amb més facilitat al llarg d’uns plans paral·lels.
En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm En les…
loess
Geologia
Dipòsit de grans molt fins i d’una escassa coherència, que són transportats pel vent des d’unes grans distàncies i sedimentats sobre una regió herbàcia.
Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa…