Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
casimiroa
Botànica
Arbre alt, de la família de les rutàcies, d’escorça grisenca, fulles digitades i fruits drupacis subglobosos, d’un groc verdós, amb una polpa groga, mengívola, però de gust amargós.
Indígena dels altiplans mexicans, s’ha estès pel litoral antillà
llengües mixezoque
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per les tribus mixes, amb llur subtribu popoloca, i pels zoques i llurs tribus i subtribus.
Tots aquests pobles s’estenen pels estats mexicans d’Oaxaca, Chiapas, Tabasco i Veracruz
muralisme
Art
Conreu de les tècniques de decoració mural.
Un dels exemples més notoris en el món contemporani són les obres dels muralistes mexicans
GNOME
Electrònica i informàtica
Projecte per a la creació i divulgació d’un entorn gràfic d’escriptori basat en programari lliure per a sistemes operatius GNU/Linux i UNIX.
Es distribueix sota la llicència GPL, que en permet l’ús, la modificació i la distribució El projecte GNOME fou inicicat el 1997 pels mexicans Miguel de Icaza i Federico Mena, emmarcat dins dels projecte GNU Està traduït a més de cinquanta llengües, incloent el català que s’ha impulsat des de SoftCatalà
frontennis
Esport
Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en frontó curt de 30 m en partits per parelles i a 30 punts.
S'utilitza una pilota de goma de 48 a 55 g de pes i de 47 a 54 mm de diàmetre, plena d’un compost gasós, i una raqueta de 70 cm de longitud màxima i de 28 cm d’amplada màxima, formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fusta, de fibra o metall, i proveïda d’un mànec Als Jocs de Barcelona formà part d’un dels esports de demostració pilota basca i els guanyadors foren els mexicans, tant a la categoria masculina com a la femenina
mixe
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que s’estén pels estats mexicans d’Oaxaca i Veracruz.
Té diverses tribus i una subtribu, la dels popoloques Els mixes són actualment uns 30 000 individus
agroecologia
Agronomia
Conjunt de tècniques agrícoles que tenen en compte els principis de l’ecologia.
Sorgeix com a resposta a la introducció i la generalització de diverses tècniques en l’agricultura moderna explotació intensiva del sòl, utilització d’adobs químics i pesticides, introducció dels cultius transgènics, etc que contribueixen al deteriorament dels recursos naturals erosió del sòl, contaminació d’aigües freàtiques, pèrdua de diversitat agrícola, resistència a plagues i malalties diverses, contaminació ambiental, etc L’agroecologia proposa un ús racional de les pràctiques agrícoles i dels recursos naturals basat en el respecte del medi ambient L’agroecologia també es pot entendre…
llengües mixteques
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per unes 250.000 persones als estats mexicans de Guerrero, Puebla i Oaxaca; comprèn les llengües mixteca, amuzgo, micateca i triqué.
road-movie
Cinematografia
Gènere cinematogràfic (en traducció literal ‘pel·lícula de carretera‘), centrat en la vida de persones la marginació, la solitud o les aspiracions de les quals es reflecteixen en la mobilitat constant.
En moltes ocasions el desenllaç és dolorós i trist Alguns exemples són HHawks Rio Bravo , 1959, DHopper Easy Rider , 1969, PBogdanovich Paper Moon , 1973, MScorsese The Color of Money , 1986, RScott Thelma and Louise , 1991, EMartínez-Lázaro Carreteras secundarias , 1996 i DLynch The Straight Story , 1999 Alguns exemples d’aquests darrers anys han estat Senior Trip 1995, de KMakin, A Life less Ordinary 1997, de DBoyle, i les produccions espanyoles Los años bárbaros 1998, de FColomo, i Lisboa 1999, d’AHernández, a més de la brasilera Central do Brasil 1998, de WSalles Els Estats Units,…
art colombià
Art
Art desenvolupat al territori de Colòmbia, particularment des de la colonització.
Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII, Tunja…