Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
mim
Teatre
En teatre grec i llatí, comèdia curta festiva i realista.
Solia tenir poques escenes i pocs personatges i no hi havia intervenció del cor l’estructura, segons sembla, fou creada per Sofró de Siracusa s V aC són conservats fragments de mims seus i d’Herodes, entre els grecs, i de Dècim Laberi i Cneu Matius, entre els romans El caràcter satíric que tenia entre els grecs esdevingué grotesc amb els romans Representava sàtires polítiques, religioses, de costums o paròdies literàries, amb acompanyament de cant Similar a l'atellana en molts aspectes tipus característics, diàlegs enginyosos, etc, se'n diferenciava en la manca d’ús de màscares i en el fet…
extensió de correu d’internet per a ús múltiple
Electrònica i informàtica
Protocol estàndard per a la transferència per internet de documents multimèdia i fitxers de tota mena usant els mecanismes habituals de missatgeria electrònica.
Sota aquest protocol, els fitxers binaris a transmetre es tradueixen en un format de text tipus ASCII per tal de poder-los transmetre com si només es tractés de text un cop rebut el missatge, el receptor s’ha de preocupar de recuperar el codi binari original Per fer-ho es basa en l’extensió del document rebut per decidir el tipus del fitxer original gràfics, música, etc I aquest és precisament el seu punt feble el mecanisme de descodificació no depèn del contingut de les dades rebudes, sinó del nom que s’ha donat a aquestes d’aquesta manera, de vegades no es pot recuperar el fitxer binari…
protocol simple de transferència de correu
Electrònica i informàtica
Protocol de TCP/IP que permet d’intercanviar correus electrònics per mitjà d’internet).
El protocol SMPT, combinat amb les extensions MIME Multi-purpose Internet Mail Extensions , que serveixen per a enviar correu amb caràcters estandarditzats ASCII o amb imatges, permet automatitzar la tramesa de correu electrònic amb fitxers adjunts
tenor
Música
Varietat aguda de veu masculina i amb una extensió aproximada del do2 al la3, si bé pot estendre’s per tots dos extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Al segle XVI, i fins a l’expansió de la moda dels castrati a la segona meitat del XVII, la veu de tenor, amb una tessitura molt similar a la del baríton modern, esdevingué la més important en el cant solista protagonisme compartit amb la veu de soprano en el repertori secular Fou en aquest període que sorgiren els primers tenors de fama internacional Giulio Caccini, compositor de Le nuove musiche i de Nove musiche e nuova maniera di scriverle obres fonamentals per a conèixer l’estil virtuós de les obres per a veu solista d’aquesta època, i Luigi Rossi, també cantant i compositor Si bé en les…