Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
amīr al-mu’mīnīn
Història
Títol àrab donat al califa com a sobirà dels creients.
Fou atorgat per primera vegada a ‘Umar Després d’ell el portaren tots els califes omeies i abbàssides, ultra d’altres sobirans que no reuniren les condicions exigides pel dret musulmà Se l’atribuïren diverses dinasties nord-africanes i els omeies i almohades d’Al-Andalus els almoràvits, per llur contraposició als califes de Bagdad, s’autodenominaren amīr al-muslimin , ‘emir dels musulmans’ Després del 1253 fou reivindicat pels hàfsides d’Ifrīqiya, pels mamelucs d’Egipte i pels marínides del Marroc, i els soldans otomans en feren ús fins el 1922 El mot ha sofert modificacions dels historiadors…
califa
Islamisme
Cap suprem de l’islam, que reuneix els poders civil i religiós.
El títol complet és “successor de l’enviat de Déu” ḫalīfa rasūl Allāh , bé que més tard hom hi afegí amīr al-mu'mīnīn Malgrat que en l’ortodòxia islàmica el califa ha d’ésser àrab i curaixita, únic i elegit per la comunitat, aquest títol, de fet hereditari, fou portat sovint per persones que no reuniren les esmentades condicions califat
emir
Història
Als països islàmics, cap militar, governador o príncep.
Originàriament el títol d’emir corresponia als comandants de l’exèrcit, d’on passà a designar els governadors de províncies L’emir, nomenat pel califa, organitzava les tropes i hi mantenia la disciplina, supervisava la moneda i els imposts i vetllava per l’establiment de l’islam als països conquerits construcció de mesquites, administració de justícia, etc La dignitat d’emir corresponia també al califa com a cap suprem dels musulmans amīr al mu'mīnīn
miramolí
Forma catalana utilitzada pels cronistes medievals del títol àrab amīr al-mu'mīnīn
.
fatimita
© Fototeca.cat
Història
Membre de la dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).
El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973, conquerit,…
música de Rússia
Música
Música desenvolupada a Rússia.
Música culta El cant monòdic — znamennyj de znam’a , ’signe’—, la primera manifestació de la música culta russa, aparegué a la Rus’ de Kíev a conseqüència de la cristianització del país l’any 988 Fou desxifrable a partir del segle XVI, i s’anotava amb neumes d’origen bizantí Les anotacions més antigues daten del final del segle XI Hi hagué sis cants monòdics més segles XV-XVII, amb les seves característiques melòdiques i tímbriques kondakarnoje penije en part encara per desxifrar, demestvennoje penije , putevoje penije , el de Kíev i els anomenats búlgar i grec Al segle XVI nasqué una…