Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
jerònim
Cristianisme
Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373, quan el papa Gregori XI aprovà la modalitat de vida comunitària, sol·licitada per un grup d’eremites castellans, clergues i seglars, establerts a Castañar i després a Villaescusa i a Sant Bartolomé de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l’orde.
Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…
periodisme
Periodisme
Ciència i pràctica de la informació, consistent en la utilització de mitjans i tècniques de comunicació amb la finalitat de difondre esdeveniments d’actualitat i, sovint, llur interpretació.
Els mitjans de comunicació emprats a la segona meitat del segle XX són la premsa , la ràdio , la televisió i, més recentment, les xarxes informàtiques de telecomunicacions, especialment internet Al seu torn, cadascun d’aquests mitjans s’ha diversificat segons la temàtica periodisme polític, esportiu, cultural, etc, el punt de vista adoptat o el format des del qual hom vulgui presentar la notícia Hom pot distingir dins de l’activitat periodística dues funcions la informativa, consistent a proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, i la interpretativa, que comprèn l’…
música de les Balears
Música
Música desenvolupada a les Balears.
Música culta La història de la música de les Balears resta sense investigar fins al Renaixement Actualment els musicòlegs treballen en els arxius, majoritàriament religiosos, i treuen a la llum molta informació sobre els segles XVI-XIX En aquest període predominà la producció de música religiosa, gènere en el qual s’escriviren un gran nombre de composicions A partir del segle XVIII tingué entitat la música escènica Per la seva posició geogràfica, les dues illes majors reberen la influència de les companyies d’òpera italianes, les quals, de camí cap a la Península, recalaven als ports de Maó i…
franciscà | franciscana
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís el 1208.
Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…
blat
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…
televisió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha diversos sistemes de…