Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
mirant
Heràldica
Dit de l’animal que es mira la cua, o que té els ulls i el cap dirigits vers un objecte.
individualista
Que obra independentment, no mirant sinó el seu interès.
teula
Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara còncava…
vista
Òrgan de la visió, ull o conjunt dels dos ulls oberts i mirant.
dextrors | dextrorsa
Botànica
Que s’enfila helicoïdalment, sovint de dreta a esquerra (mirant des de fora).
estribord
Transports
Costat dret d’un vaixell, mirant de popa a proa (oposat a babord).
babord
Transports
Costat esquerre d’un vaixell, mirant de popa a proa (oposat a estribord).
barbada
Pesca
Obertura de l’afàs d’una nansa per on entra el peix.
Tot al voltant i mirant cap a l’interior de la nansa hi ha els puntalets de la barbada , fibres de jonc, espart, etc, que impedeixen la sortida al peix
anàglif
Fotografia
Sistema fotogràfic consistent en la superposició de dues imatges estereoscòpiques de colors complementaris —generalment blau-verd i vermell— lleugerament desplaçades sobre el suport.
Mirant-les a través d’unes ulleres amb filtres també complementaris per a cada ull, convenientment orientades, a través del filtre blau-verd hom veu negra la imatge vermella i la blau-verda no la veu, mentre que a través del filtre vermell hom veu negra la imatge blau-verda, i no veu la vermella En unir-se la visió d’ambdues imatges produeixen la sensació de relleu
onzè
onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641