Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
modulació

Modulació d’amplitud en una moduladora sinusoidal, a dalt, i esquema d’un procés de modulació d’impulsos codificats (PCM), a baixa
© Fototeca.cat
Procés mitjançant el qual es modifica alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
L’ona modificada és la modulada L’ona portadora pot ésser qualsevol ona periòdica de freqüència molt més elevada que la de l’ona moduladora generalment és sinusoidal i, per tant, es caracteritza per una amplitud, una freqüència i una fase determinades Segons la característica modificada hom parla de modulació d’amplitud AM o bé de modulació angular , que pot ésser de freqüència modulació de freqüència , FM o de fase modulació de fase , PhM Qualsevol de les tres menes de modulació produeix una ona complexa que pot ésser descomposta en diverses components de diferents freqüències Si la…
modulació

Exemple 1 - J.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, vol. I, Preludi núm. 1, BWV 846
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Procés de passar d’una tonalitat a una altra.
Una modulació suposa el desplaçament de l’ordre tonal, és a dir, el trasllat de les funcions tonals de tònica, subdominant, dominant, etc cap a altres acords diferents dels inicials Per exemple, si la modulació es produeix entre do M i sol M, aleshores la funció de tònica deixa d’estar representada per l’acord de do M i passa a ser-ho per l’acord de sol M Aquest desplaçament comporta, d’una banda, la desestabilització i l’abandonament de la tonalitat inicial i, de l’altra, l’afirmació de la nova tonalitat En aquest sentit, la modulació, en oposició a la cadència, representa el vessant…
modulació
Música
Acció de passar d’una modalitat o d’una tonalitat a una altra.
La modulació es pot efectuar d’una tonalitat als seus tons veïns o a uns altres de més allunyats
modulació
Fonètica i fonologia
Ús de formes que només apareixen en una successió gramatical de morfemes (accent, entonació, etc).
modulació digital passabanda
Modulació en què el senyal modulador és digital i la portadora és una ona sinusoidal.
Mentre que per a distàncies curtes és possible de transmetre dades modulades sense portadora, és a dir, en banda de base, com sol ocórrer en les xarxes locals, per a distàncies grans és indispensable l’ús d’una portadora Així el desenvolupament de les telecomunicacions ha obligat a recórrer a múltiples variants de les modulacions digitals d’amplitud ASK, de freqüència FSK i de fase PSK, o a formes combinades En el primer cas, hi ha, per exemple, la modulació OOK On-Off Keying o modulació digital tot-res, en què un dels dos nivells d’amplitud del senyal modulat és zero si la modulació és…
modulació adaptativa
Modulació que va canviant segons les característiques del canal.
El cas més comú són els canvis entre modulacions amb constellacions tals, que una es pot entendre com a part de l’altra Una constellació amb molts punts permet transmissions ràpides i poc robustes davant de sorolls, mentre que una constellació de pocs punts té menys probabilitat d’error per un mateix nivell de soroll, però restringeix la velocitat de la transmissió bits per segon Quan el soroll és petit, s’utilitza la modulació amb una constellació de més punts, i quan el soroll augmenta, la modulació s’adapta a la de menys punts
modulació COFDM
Modulació OFDM codificada, usada per sistemes moderns de telecomunicació europeus, com ara el DAB i el DVB-T.
En el DAB les dades es modulen en COFDM, amb una distribució en 1 536 portadores separades 1 KHz, que, a la vegada, són modulades en QPSK En el DVB-T, les dades es reparteixen en 8 000 o 2 000 portadores el primer cas és preferible per a facilitar les xarxes que operen a la mateixa freqüència a tot el territori, anomenades xarxes isofreqüència , i el segon per a reduir interferències entre subcanals La modulació de cada portadora és en QAM Per la seva robustesa als efectes de la propagació multicamí, també s’utilitza per a modular els senyals en els sistemes de transmissió de dades per la…
modulació DBL
Modulació, normalment d’amplitud, en què el senyal modulat és transmès sense el to de la portadora.
Té l’avantatge d’estalviar energia en la transmissió, però requereix un receptor una mica més complex Com que la informació de cada banda lateral és redundant respecte a la de l’altra banda, ocupa un espectre de freqüències doble del que és estrictament necessari Per evitar aquest problema hom recorre a la banda lateral única BLU, filtrant una de les dues bandes de la DBL, la superior o bé la inferior, segons la que hom vulgui transmetre La modulació en banda lateral vestigial BLV, utilitzada per a senyals de televisió, és de fet una variant de la BLU en què els filtres que deixen passar una…
modulació codificada
Tipus de modulació emprada en canals de banda limitada, en què les codificacions més habituals no són possibles, bé perquè comporten un augment de l’amplada de banda, bé perquè suposarien una pèrdua de velocitat.
El motiu és que en codificar s’incrementa el nombre de bits a transmetre addició de bits redundants i, si es vol mantenir la velocitat a què arriben els missatges, els bits han d’ésser més curts en el temps per a poder encabir en el mateix temps total els bits redundants aquest fet va associat a un augment de l’amplada de banda teoria de Fourier La modulació codificada, si bé incrementa la complexitat de disseny dels receptors, fa modulacions multinivell d’amplitud i fase per permetre la transmissió de senyals codificats per canals de banda estreta, com és el cas de les línies telefòniques El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina