Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
per la gràcia de Déu
Història
Expressió afegida sovint al títol de monarques o caps d’estat de països cristians.
bei
Història
Títol (del turc beg
, ‘senyor’) d’alguns càrrecs governatius de l’imperi turc.
Aquest títol fou utilitzat pels monarques de Tunis des del 1705 fins al 1957
responsabilitat ministerial
Política
Dret constitucional
Responsabilitat pròpia i exclusiva d’un ministre o membre del govern, garantida com a tal mitjançant la seva signatura, amb relació als decrets i a les disposicions, que aquesta acompanya, que eximeix de responsabilitat al cap d’estat i els altres membres del govern.
De la responsabilitat, davant el parlament, per l’actuació política dels caps d’estat, són exempts a vegades els monarques
gerúsia
Història
A Esparta, senat o consell dels ancians.
Compost per vint-i-vuit geronts i pels dos reis, constituïa l’òrgan principal de govern, especialment en política exterior Tenia poders legislatius i judicials i podia vetar les decisions de l' ecclēsia o assemblea i jutjar l’actuació dels monarques sense haver de retre comptes a ningú
immunitat
Dret
Dret català
Durant l’alta edat mitjana, privilegis i exempcions concedits pels sobirans a alguns dominis territorials.
La immunitat, que tenia antecedents en el Baix Imperi Romà, fou aplicada freqüentment pels monarques carolingis i comportà la renúncia, per part del poder reial o públic, a exercir certes facultats sobiranes en el territori on era concedida Aquest fet contribuí notablement a limitar el poder reial i a establir el sistema feudal
batíada
Història
Membre d’una dinastia de vuit monarques que regnà al Cirene aproximadament del 630 al 465 aC.
Eren descendents de Batos I Báttos , fundador de la colònia de Cirene, esplendent sota els quatre primers reis Els libis motivaren la tràgica fi dels batíades Els reis s’anomenaren alternativament Batos i Arcesilau
literatura birmana
Literatura
Literatura escrita en llengua birmana.
Birmània des del s VI rebé, a través de Ceilan, la influència del budisme, que arrelà als monestirs, sobretot a Thaton, on creà una tradició literària en llengua pali, inspirada en la literatura índia Al s XII aparegueren les primeres inscripcions sobre pedra, consistents generalment en dedicatòries de monuments, la més antiga de les quals és la de Myazedi, datada de l’any 1113 Al s XV aparegué l’escriptura sobre fulla de palmera o sobre paper i hom creà una tradició literària en llengua birmana, arrelada als monestirs budistes i a les corts, sota la protecció del monarca Aquesta tradició…
mausoleu

Mausoleu d’Emir Gur, a Samarcanda (Uzbekistan)
© Fototeca.cat-Corel
Arquitectura
Tomba monumental.
El nom procedeix del monument funerari, considerat una de les set meravelles del món, que Mausol, sàtrapa de la Cària 377-353 aC, feu bastir per a ell a Halicarnàs Iniciat en vida seva, fou continuat per la seva germana i muller Artemísia Hi collaboraren artistes molt famosos Escopes, Leocares, i, per les reconstruccions ideals que n'han estat traçades, hom suposa que era una mola de planta quadrada, amb un basament alt, damunt el qual s’alçava una piràmide coronada amb una quadriga amb les estàtues dels monarques conservades, juntament amb els frisos del combat de les amazones,…
guilda
Història
Cadascuna de les confraries o fraternitats de comerciants desenvolupades especialment als països de la mar del Nord del segle XI al XV.
De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en…
mede | meda
Història
Individu d’una tribu irànica que poblà una de les regions antigues de l’Àsia i li donà nom.
El seu origen és obscur els annals assiris n'ofereixen només notícies indirectes que esmenten unes expedicions primitives contra llurs veïns orientals Heròdot dóna ja algunes notícies més concretes i parla de dos monarques Deioces, fundador de l’imperi, i Fraortes, continuador de la monarquia, que lluità contra els assiris ~675-53 aC En caure l’imperi assiri 612 aC, els medes dirigits per Ciaxares de Mèdia intentaren d’eixamplar llurs territoris en direcció al N i a l’Àsia Menor Pactaren amb el rei de la Lídia, i posteriorment, sota el govern d’Astíages 584-555 aC, que havia…