Resultats de la cerca

Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…

Era, durant l’edat mitjana, una de les peces de vestir més freqüents entre els moriscs del País Valencià i de Tortosa

El terme fou utilitzat sobretot a partir de l’expulsió dels moriscs peninsulars 1609-14 i aplicat, en general, als provinents dels territoris de la corona catalanoaragonesa, i més concretament als originaris de les comarques tarragonines

N'hi havia de dos tipus una dansa per a solista i una altra per a dos grups que representaven els moriscs i els cristians Se'n conserven restes en el folklore a Anglaterra fou anomenada morris dance Fou incorporada en obres clàssiques renaixentistes

A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els…

Des del 1457 és documentada l’existència de l’ofici de traginer de mar o traginer de ribera , els quals transportaven les mercaderies a coll de rossí, diferenciant-se en això tant dels llogaters de mules, que empraven carros o carretes, com dels bastaixos de capçana, que feien servir només la pròpia força Al s XVI hi havia dues confraries de traginers de mar, una d’elles formada exclusivament de catalans, i l’altra de negres possiblement moriscs El 1567 el Consell de Cent decidí d’unir ambdues confraries en una de sola, sota l’advocació de santa Eulàlia El gremi, que havia rebut…

Els romanços nasqueren a la fi del s XIV amb la decadència de l’èpica i es transmeteren, com aquesta, de forma oral Quan la cançó de gesta perdé interès i audiència, la gent en conservà a la memòria els fragments més atractius, que a poc a poc esdevingueren vertaders romanços Els més antics s’anomenen vells , i els composts a partir de mitjan s XVI, aproximadament, nous o artístics Els vells, derivats de les cançons de gesta, els més interessants d’altra banda, són dits tradicionals, si bé aviat es contaminaren d’elements subjectius i sentimentals Llurs herois seran els mateixos de l’èpica…

Sorgí de la necessitat de crear normes jurídiques arran de la conquesta de València per Jaume I de Catalunya-Aragó Aquest inicià l’atorgament de furs al nou regne Furs de València, que mostren una influència destacada del dret comú La cort de 1357-58 disposà que en l’administració de justícia no s’apliquessin lleis estranyes ni decretals, sinó que es tinguessin en compte els furs valencians i que, en tot allò que aquests no preveiessin, es fes ús del bon seny dels prohoms locals, però en la pràctica s’aplicaren el dret romà i el canònic D’altra banda, per a regir les relacions de la població…