Resultats de la cerca

Cada jugador, per torn, es trasllada al bàndol contrari i va collocant la mà sobre la de cada adversari En decidir-se per un, li dóna un cop a la mà i corre cap al seu bàndol mentre el qui ha estat colpejat l’empaita Si és agafat abans d’arribar al seu bàndol ha de restar al centre fins a ésser rescatat per un company Guanyà el bàndol que resta amb més jugadors

La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l'alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes…

A imitació francesa, foren creats, des del 1911, grups de regulars regiments, articulats en tabores batallons i mías companyies Excelliren com a força de xoc a la guerra d’Àfrica i a la Guerra Civil de 1936-39, incrementats amb soldats de la Península, i es dissolgueren a partir de la independència del Marroc 1956 perpetuen alguns dels seus noms i símbols unitats espanyoles de la guarnició de Ceuta i Melilla

Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A València, l’…

Tot i haver-n’hi un tipus per a solista, era usualment una dansa de grup, en què els ballarins, amb la cara enfosquida i campanetes a la roba, representaven un enfrontament estilitzat entre moros i cristians Alguns autors, no obstant això, remeten el seu origen a antics ritus de la fertilitat Per la seva ampullositat era sovint interpretada com a cloenda de representacions i festes populars Al final del segle XV es ballava en els intermedi i les processons de carnaval A partir del XVII s’introduí com a ballet o pantomima dins l’òpera, com es troba en el final de L’Orfeo , de C…