Resultats de la cerca

Les kharges, escrites en llengua vulgar romànica o àrab, constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat El 1948 SMStern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk 1155-1211 segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar

Hom formà una llegenda negra a partir dels relats dels croats i de la descripció que féu Marco Polo de la fortalesa d’Alamut, segons els quals els membres d’aquesta secta, anomenats fidaci ‘el qui se sacrifica’, eren embriagats amb haixix, i enviats a perilloses missions que consistien generalment en l’assassinat d’algun cap enemic important En realitat els “assassins”, des de llurs castells fortificats, situats a diversos llocs inexpugnables de Síria i de Pèrsia, constituïren un decidit moviment de resistència antiturc mataren Niẓam al-Mulk, 1092, atabeg del soldà seljúcida…

Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels…

Constitueix una de les literatures clàssiques més importants De l’època dels aquemènides segle VIII hom conserva algunes inscripcions cuneïformes que constitueixen l’únic testimoni de l’antic persa Més tard segle III, en temps dels sassànides, foren reunits els diversos llibres de l'Avesta zoroastrià, en un dialecte oriental Foren recopilats també els diversos himnes Gatha escrits en un dialecte més antic A la mateixa època comença a aparèixer la literatura pahlavī, escrita en persa mitjà, que comprèn les traduccions de l’ Avesta i d’altres obres del mazdaisme, sobretot el Dênkart ‘Tradicions…

La seva història comença, pròpiament, amb el període vèdic aproximadament del 3000 aC al 500 aC literatura sànscrita, amb una producció de caràcter religiós i filosòfic Rig-veda Atharva-veda, interpretada pel Brāhmaṇa i completada pels Āraṇyaca, i Upanisḥad, fonament de l’especulació religiosa sobre el Brahmā, i al costat de la qual es destaca la literatura popular Mahābhārata i Rāmāyaṇa Posteriorment sorgiren la literatura búdica i, amb l’era cristiana, un corrent èpic que influí Kalidasa segles IV-V i la literatura amb fons històric Ultra una important producció dramàtica i de poesia lírica…

La seva història sol ésser estudiada per períodes que es corresponen aproximadament amb els de la història política El període preislàmic , anomenat també de la Ǧāhiliyya ‘ignorància’, comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’islam Les fonts per al coneixement d’aquesta literatura són tardanes, puix que, transmesa oralment, solament fou recollida per escrit als segles VIII-IX Tot i les teories que discuteixen l’autenticitat d’aquests texts, cal reconèixer l’existència d’una rica literatura preislàmica, desapareguda en la seva major part En realitat, la primera obra de la…

A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…