Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
nasal
Fonètica i fonologia
Dit del fonema que presenta, com a tret distintiu, unes ressonàncies procedents de les cavitats nasals que depenen, articulatòriament, de l’obertura del conducte rinofaringi.
Acústicament, es manifesten com a formants febles entorn de 250 i 2 500 cicles per segon En català hi ha tres fonemes pròpiament nasals /m/, /n/ i /n/
fossa nasal
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats anfractuoses situades sota el crani i per damunt de la cavitat bucal, de la qual són separades per la volta palatina.
Lateralment es corresponen amb l’òrbita i el si maxillar Són separades l’una de l’altra per una paret prima constituïda pel vòmer i l’esfenoide Pel davant es comuniquen amb l’exterior per mitjà de l’orifici nasal anterior, i pel darrere s’obren en la gran excavació faringobucal
septe nasal
Anatomia animal
Porció òssia i cartilaginosa que divideix en dues porcions la fossa nasal.
aleteig nasal
Patologia humana
Dilatació del vestíbul nasal, en dispnea per acció muscular dels elevadors de l’ala del nas.
meat nasal
Anatomia animal
Cadascun dels tres espais o canals, superior, mitjà i inferior, en la paret externa de les fosses nasals, entre els cornets corresponents.
timbre nasal
Biologia
Alteració del timbre natural de la veu per ressonància del so a la part posterior de les fosses nasals.
nas
Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
nasalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un fonema no nasal esdevé nasal en contacte amb un altre o amb uns altres, normalment veïns, que són pròpiament nasals.
Així, per exemple, en català, el fonema /e/, realitzat normalment com a no nasal sec sék pèl pél, es nasalitza en contacte amb nasal, sobretot anterior net n&~eot nen n&~eon
paladar
Anatomia animal
Sostre de la cavitat bucal i sòl de la cavitat nasal.
De forma còncava en el sentit transversal i en l’anteroposterior, és constituït per una part òssia —integrada per la unió de les cares inferiors de les apòfisis palatines dels maxillars superiors i la cara inferior de la porció horitzontal d’ambdós ossos palatins— i per una part tova, formada pels plans musculars, fibrosos i mucosos del vel, que representa una vàlvula destinada a interceptar la comunicació entre la faringe i la fossa nasal posterior