Resultats de la cerca

L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…

Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…

Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació dominant de…

Tanmateix, cal no confondre el concepte de filologia amb el de lingüística, malgrat llur connexió constant i l’ús indistint que hom n'ha fet en anglès, per exemple, són sinònims L’intent de distinció d’aquests conceptes és recent, car la lingüística, com a ciència específica del llenguatge, s’ha desenvolupat a partir del s XIX i s’ha anat independitzant de la filologia Estrictament parlant, la filologia és una ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc En aquest aspecte, la filologia és una gran auxiliar de la…

De la litúrgia visigòtica, unificada el 633, es conserven uns vint còdexs amb música escrits a partir dels segles X i XI, en una notació neumàtica illegible encara avui El més important és l’antifonari de Lleó segle X, amb neumes visigòtics de final del segle X i de començament del segle XI, gairebé totalment anotat El ritu visigòtic es mantingué a Castella fins a mitjan segle XI litúrgia visigòtica Les formes tropades, les seqüències i els drames litúrgics foren conreats des dels primers temps, com ho demostren els còdexs de Silos segle XI Des del segle X es difongué el Cant de la Sibilla…

Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…

Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…