Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
nebulosa

Nebulosa Roseta
© Corel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar
en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.
Fins al començament del s XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestellar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable El diàmetre real d’una nebulosa és d’…
nebulosa
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, alta de 20 a 50 cm, de fulles linears o lanceolades i de flors blanques, en dicasi paniculiforme lax.
Oriünda de les estepes del Caucas i de l’Àsia Menor, és plantada en jardins
selva nebulosa
Geobotànica
Bosc exuberant propi del nivell de boires de les muntanyes.
És ben característica sobretot d’algunes muntanyes intertropicals
nebulós | nebulosa
pelaguer plomós
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles filiformes, enrotllades i d’inflorescència estreta amb els lemmes proveïts d’una aresta plomosa de 15 a 30 cm de llarg.
Es fa en llocs secs i pedregosos, principalment a les estepes i en terres de clima continental
objecte de Herbig-Haro
Astronomia
Petita nebulosa lluminosa que es troba sovint prop d’estels joves tipus T-Tauri.
Un objecte de Herbig-Haro s’origina quan el material expulsat a altes velocitats i en forma de jet per un estel jove topa amb una concentració de gasos interestellars i fa que aquesta brilli Al llarg dels anys un objecte de Herbig-Haro va canviant lleugerament de forma, mida i brillantor Els seus descobridors foren George Herbig i Guillermo Haro durant la dècada del 1940
cariofil·làcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufrutescents de tiges nuoses, pròpies principalment dels països de clima temperat.
Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella Cerastium tomentosum cerasti…
sistema local
Astronomia
Grup galàctic al qual pertanyen la Via Làctia, la nebulosa d’Andròmeda, la del Triangle i altres galàxies menors.
cosmogonia
Filosofia
Religió
Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’Univers.
En el decurs de la història tots els pobles han elaborat llurs cosmogonies particulars, inserint-les dins un marc religiós per mitjà de cants rituals i obres poètiques Generalment, hom vinculava l’origen del cosmos amb l’origen de l’home i atribuïa l’un i l’altre a éssers sobrenaturals preexistents o bé a un ordre còsmic general, actiu des del començament del temps i sovint materialitzat per l’oceà primigeni La major part de les cosmogonies antigues parteixen també de l’existència inexplicada del caos, productor de certs gèrmens d’on naixeran determinades estructures, com l’ou còsmic o l’…
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…