Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
chārvāka
Filosofia
Escola filosòfica índia dels períodes èpic i purànic (600 aC-1200 dC), coneguda pel nom del seu llegendari fundador Chārvāka, que reuneix tendències negativistes i materialistes.
Pel que fa a l’aspecte religiós, els chārvāka negaven el transcendent, així com l’autoritat dels Vedes quant a la filosofia, afirmaven que el món exterior, els sentits i la intelligència provenen de l’activitat de la matèria, negaven la causalitat, tot incidint en el determinisme, i establien com a únic coneixement vàlid el provinent dels sentits quant a l’ètica, hom els pot caracteritzar com a hedonistes Com a antítesi de l’ortodòxia dels bramans, l’aportació dels chārvāka ha estat considerable en el desenvolupament del pensament indi actual, particularment en el…
patripassià | patripassiana
Cristianisme
Qualificatiu donat als seguidors del modalisme per Tertul·lià i per altres apologistes d’ençà del segle III.
D’alguna manera negaven la Trinitat, per tal com Crist i el Pare serien una sola persona i, doncs, la passió i la mort de Crist s’hauria de dir igualment del Pare
ebionita
Judaisme
Cristianisme
Membre d’un grup judeocristià integrat probablement d’essenis convertits al cristianisme després de l’any 70.
Els ebionites s’autodefinien “pobres” hebr ebionim , negaven la divinitat de Crist, bé que el reconeixien com el profeta anunciat per Moisès, i creien en la transmigració i en l’oposició de dos principis
alfarda
Història
Al regne d’Aragó, tribut o exacció per a l’ús de les aigües de regatge.
En molts llocs aragonesos fou anomenat alfardon El fur aragonès De Alfardis no permetia que ningú en fos eximit, tant clergues com laics, i permetia d’executar els béns dels qui es negaven al pagament del tribut
abstinent
Cristianisme
Designació que rebien a l’Església primitiva els homes i les dones que s’abstenien del matrimoni i de qualsevol relació sexual com a mitjà de perfeccionament religiós; aquesta forma de vida es troba recomanada al Nou Testament.
Tot i viure en família dins la societat, eren pràcticament religiosos abans que aquests s’organitzessin en grups i congregacions També tingueren abstinents algunes sectes més o menys relacionades amb el cristianisme, com els encratites, els maniqueus i posteriorment els càtars i els albigesos, que menyspreaven les realitats del cos i negaven la licitud del matrimoni
saduceu
Bíblia
Judaisme
Membre d’una secta religiosa jueva partidària probablement de la família sacerdotal de Sadoc, d’on devien haver rebut el nom.
Instituïts com a partit o secta, després del 200 aC, els saduceus eren rivals dels fariseus molt actius en la vida política i econòmica, eren integrats pels elements més rics de la població Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels, però eren severs en l’aplicació del dret penal israelític
negacionisme
Sociologia
Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories i fenòmens del món natural que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
Inicialment aquest terme s’emprà per a referir-se a la posició de determinades persones anomenades negacionistes que negaven que l’ Holocaust hagués existit Posteriorment el terme s’ha aplicat a d’altres camps, com ara el canvi climàtic o la pandèmia de la COVID-19 del 2020 El negacionisme sovint recorre a contraarguments basats en conspiracions o conxorxes de grups poderosos interessats a difondre falsedats
paulicià | pauliciana
Cristianisme
Membre d’una secta de l’imperi Bizantí que prengué el nom de sant Pau, o potser de Pau de Samòsata (s III).
Originària de Mananali, Àsia Menor, la primera comunitat s’establí a Armènia s VII Perseguits, alguns passaren a l’islam d’altres, refugiats a Bulgària, es confongueren amb els bogomils bogomilisme La doctrina, fonamentalment dualista, més gnòstica que maniquea, atribueix la creació al déu malvat Negaven també la realitat del cos de Crist docetisme i, com Marció, refusaven tot l’Antic Testament Exerciren influència en els càtars catarisme
sacramentari | sacramentària
Cristianisme
Dit dels reformats que, al segle XVI, negaven la presència real en l’eucaristia.
Aplicà aquest terme per primera vegada Luter per indicar els seguidors de Zwingli i de JOecolampadius, que s’oposaven a la doctrina de la consubstanciació, en la controvèrsia que els oposà durament 1524- 36 i que finí en el concordat de Wittemberg 1536
lapsi
Cristianisme
Nom donat, als s. III i IV, als cristians que negaven llur fe per por de les persecucions.
Considerats, en un principi, imperdonables, en multiplicar-se els defalliments, particularment arran de la persecució de Deci 250-251, la disciplina de l’Església es modificà sota la influència de Cebrià, bisbe de Cartago i fou acceptat que els lapsi fossin readmesos a l’Església després d’una seriosa penitència Els intransigents s’hi oposaren, i amb Novacià fundaren una església cismàtica