Resultats de la cerca

Ja a l’edat del bronze hi havia instruments, com el lur i el guld , modalitats de trompeta i de corn, respectivament Amb el cristianisme, el repertori litúrgic del cant pla, introduït als segles IX-X, s’amplià amb himnes i seqüències del segle XII i amb cants populars Folkevisen , conservats encara avui i creats entre els segles XIII i XVI La cort de Cristià IV 1588-1648 fou un centre musical on treballaren John Dowland del 1598 al 1606 i nombrosos músics francoflamencs Els músics danesos més notables d’aquest temps són Mads Hak, Melchior Borchgrevinck, Hans Nielsen i Mogens…

Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN

El mot, calcat de l’anglès vamp abreujament de vampire , és aplicat particularment a les dones d’aquesta mena en el cinema en aquest cas hom usa indistintament el mot vamp La primera actriu que n'encarnà el tipus cinematogràfic fou Theda Bara La més famosa ha estat Greta Garbo, que transformà la crueltat en fredor i apassionament Val a dir que hi havia hagut un precedent en la dona vampiressa dels drames danesos Asta Nielsen

Folia © Fototecacat/ Jesús Alises Aquestes variacions foren molt populars des del 1670 fins al final del Barroc El nom de folia està documentat per primer cop en escrits portuguesos del final del segle XV Originàriament, era una dansa o cançó ballada associada a Espanya, molt viva i arrauxada, de metre ternari i amb freqüents hemiòlies S Covarrubias Orozco, a Tesoro de la lengua Castellana 1611, justifica el seu nom - folia , ‘follia’ en català- dient que "és l’apropiat per a aquesta dansa perquè qui la balla sembla que sigui foll" Com tantes altres danses, amb el temps la folia passà a ser…

La terminologia musical donava, però, originalment, diferent vàlua al concepte de simfonia, que al s XVII podia significar sonata, concert, etc La simfonia clàssica aparegué al s XVIII i tingué un origen divers d’una banda el concerto grosso i la sonata a tres, o trio sonata , i de l’altra, l’obertura d’òpera, i seguia l’esquema en tres temps allegro-adagio-allegro Amb Giuseppe Sammartini aquestes simfonies primitives adquiriren caràcter contrapuntístic i foren precedents immediats de la simfonia de quatre temps amb la intercalació d’un minuet entre el segon i el tercer, conreada ja cap al…

La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el segon temps…

Les primeres restes d’una pràctica musical danesa són els lur , uns grans corns de bronze amb forma de essa, difosos entre els pobles nòrdics a partir del segle XII aC Però no és fins a l’aparició dels primers documents, als segles XI-XII dC, que és possible reconstruir la història de la música danesa Música culta Música sacra Tot i que s’han trobat alguns cants dedicats a la Mare de Déu provinents de l’Edat Mitjana, no es disposa de documentació important fins al segle XVI La Reforma introduí el coral luterà, que durant un llarg període convisqué al costat dels cants catòlics D’aquesta època…

Algunes obres exigeixen als intèrprets canviar d’instrument durant l’execució d’una peça, de manera que la varietat d’instruments augmenta sense variar el nombre d’instrumentistes canvi oboè/corn anglès, per exemple, en el Quintet , opus 43, de C Nielsen flauta/flautí en les 6 Bagatelles , de G Ligeti, etc Els grans autors barrocs i clàssics no utilitzaren el quintet en la seva forma genèrica en general, hom preferí que els instruments de vent anessin de dos en dos per facilitar la instrumentació cosa que potencià més aviat el sextet que el quintet Durant el Classicisme, els grups de vent es…

El nom acostuma a utilitzar-se principalment per a les composicions per a cinc instruments del repertori clàssic, romàntic i modern, o per als conjunts de cinc cantants solistes en òperes Composicions vocals i instrumentals renaixentistes o barroques escrites ’a cinc’ com nombrosos madrigals, motets, fantasies per a grups de violes, etc podrien ser anomenades també quintets, però no és usual de fer-ho Entre les formacions de quintet instrumental estandarditzades tenen especial importància el quintet de corda dos violins, viola, violoncel i un cinquè instrument…