Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
nitrificació
Biologia
Geologia
Procés de transformació de l’amoníac en nitrits i dels nitrits en nitrats, portat a terme per certs bacteris del sòl.
cicle del nitrogen

Cicle del nitrogen
© Josep Lluís Ferrer
Bioquímica
Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
La conversió del nitrogen atmosfèric en amoníac deixa aquest element disponible per a la síntesi de proteïnes vegetals i animals aquest procés condiciona la productivitat biològica de les zones fèrtils de l’escorça terrestre i és un element important per a corregir el dèficit proteic en l’alimentació i també el problema de la fam Altres etapes del cicle són la nitrificació conversió de l’amoníac del sòl en nitrits i nitrats, l’amonificació retorn del nitrogen al sòl en forma d’amoníac després de la descomposició de la matèria orgànica i la desnitrificació restitució del nitrogen a l’atmosfera…
amoni
Química
Radical monovalent hipotètic, de fórmula NH 4
, del qual hom pot considerar derivat l’ió amoni i per tant les sals amòniques.
El comportament de les sals amòniques correspon al de les sals d’un metall alcalí intermediari entre el rubidi i el potassi, i això ha donat lloc a nombrosos intents, sempre fallits, d’aïllar el radical amoni neutre HMoissan reeixí, no obstant això, a preparar-ne una amalgama per acció de l’amalgama de sodi sobre el iodur amònic sec en contacte amb amoníac líquid a -40°C El producte obtingut a baixa temperatura sembla una veritable amalgama, però per sobre de 0°C es descompon segons la reacció Les sals d’amoni són incolores llevat que l’anió sigui de color i totes molt solubles en aigua, a…
nitrat
Química
Qualsevol sal o éster de l’àcid nítric.
Les sals, de fórmula M I NO 3 , són obtingudes per reacció de l’àcid nítric amb un metall, un hidròxid o un carbonat Gairebé tots els nitrats són solubles en aigua, i alguns NH 4 , Li, Be, Na són higroscòpics Per piròlisi, els nitrats de metalls pesants tenen les reaccions següents Són utilitzades com a fertilitzants i, pel fet d’ésser bons agents oxidants a temperatures elevades, com a components d’explosius Els nitrats d’alquil, de fórmula R-ONO 2 , obtinguts per reacció d’un alcohol amb àcid nítric, són utilitzats com a explosius La importància econòmica dels nitrats deriva essencialment…
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part…