Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
nitrit
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid nitrós.
Els nitrits són sòlids, sovint anhidres, i es dissocien per acció de la calor formant òxid nítric, nitrat i nitrogen Hom els obté per reducció dels nitrats o per reacció dels vapors nitrosos amb sosa o una altra base alcalina o alcalinotèrria Els dos nitrits més importants són el nitrit de potassi, emprat en la indústria alimentària com a additiu, i el nitrit de sodi, que en química orgànica és emprat per a diazotar les amines El complex més conegut és el cobaltinitrit de sodi, Na 3 CONO 2 6 , reactiu del potassi, del rubidi, del cesi i del talli Afegit directament…
nitrit de sodi
Química
Cristalls groguencs, solubles en l’aigua, que s’oxiden en l’aire i es fonen a 271°C.
Hom l’obté per reducció del nitrat corresponent i troba una gran aplicació en síntesi orgànica, principalment de colorants, com a font d’àcid nitrós És també emprat en la vulcanització del cautxú, en fotografia, en medicina, com a reactiu analític i, en metallúrgia, com a inhibidor de la corrosió i com a agent netejador
nitrosococ
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies, amb cèl·lules grosses, esfèriques i immòbils.
Es caracteritzen pel fet d’oxidar l’amoníac a nitrit
nitrosomònada
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies, amb cèl·lules petites, gramnegatives i amb flagel·lació polar.
Són quimiolitòtrofs obligats i oxiden l’amoníac a nitrit Es divideixen per escissió binària
heliantina
Química
Substància colorant que es presenta en forma de cristalls ataronjats.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid sulfanílic sobre la dimetilanilina en presència de nitrit de sodi És emprada com a indicador de valoració àcid-base i en l’estampació i el tenyiment de fibres tèxtils
àcid nitrós
Química
Oxiàcid del nitrogen format per l’acció d’àcids forts sobre nitrits inorgànics.
Només és notable en solucions fredes i molt diluïdes Es descompon segons la reacció 3HNO 2 →HNO 3 + 2NO + H 2 O A causa de la seva inestabilitat, és utilitzat i preparat in situ , per acidificació d’una solució aquosa d’un nitrit, segons la reacció És emprat per a la preparació de colorants azoics
salnitre
Alimentació
Química
Nitrat de potassi natural, cristal·lí, de color blanc o grisenc, de sabor salat i fresc.
Ocorre en forma de crostes o agulles cristallines en cavernes calcàries o, associat amb el guano, com a eflorescències sobre el sòl en països càlids Té caràcter oxidant i gaudí antigament d’una gran importància econòmica i estratègica, en ésser emprat en la fabricació de la pólvora Pel seu caràcter antisèptic i, prèviament reduït a nitrit, estabilitzador del color, és emprat, juntament amb la sal, per a adobar derivats carnis
p-aminoazobenzè

p-aminoazobenzè
© fototeca.cat
Química
Colorant groc (Groc solvent 1 del «Colour Index»), el més simple dels colorants azoics.
Forma cristalls bruns groguencs que es fonen a 128°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics Té el punt d’ebullició a 360ºC És obtingut tractant una solució d’anilina i del seu clorhidrat amb àcid clorhídric, i nitrit sòdic en quantitat insuficient per a obtenir el compost diazo És emprat com a intermediari en la fabricació d’altres colorants i, en forma de clorhidrat, per a colorar vernissos
biodegradació
Biologia
Transformació d’un substrat complex en substàncies més simples feta per un organisme.
Per exemple, la transformació per part dels mamífers de tots els materials nitrogenats catabòlics en urea, o la transformació de l’amoníac en nitrit pel bacteri Nitrosomonas generalment la biodegradació d’un substrat va lligada al metabolisme respiratori és una oxidació i va acompanyada d’alliberament d’energia Des d’un punt de vista sanitari, i sobretot pel que fa a la pollució de les aigües, representa un procediment natural de mineralització o destrucció de la matèria orgànica que permet d’eliminar substàncies residuals o despulles animals o vegetals bo i transformant-les en…
producció nova
Geografia
Aquella part de la producció primària mesurable a la mar que es correspon amb l’aportació de nutrients (N, P, etc) que no han estat recentment reciclats en la pròpia capa eufòtica.
La síntesi de matèria orgànica per part del plàncton vegetal requereix la incorporació de diferents nutrients, entre ells el nitrogen Aquest es troba en la mar en diverses formes més o menys oxidades nitrat, nitrit, amoni, nitrogen gasós, nitrogen orgànic La forma inorgànica més oxidada, el nitrat, prové fonamentalment de les capes més fondes on no arriba la llum, on la concentració és sempre més elevada que en superfície El nitrogen orgànic o les formes reduïdes han passat pels organismes Com que, en últim terme, els nutrients que han incorporat els vegetals i els animals acaben…