Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
anàlisi de fertilitat
Agronomia
Tipus d’anàlisi que permet de valorar la capacitat d’un sòl per a subministrar elements nutritius essencials en quantitats, formes i proporcions adequades per al correcte creixement i desenvolupament dels conreus donat un determinat objectiu de producció.
Consta de les etapes següents obtenció de la mostra al camp, preparació de la mostra per a la seva anàlisi, anàlisi pròpiament dita i la seva interpretació Un cop s’ha interpretat l’anàlisi es poden establir recomanacions de fertilització L’anàlisi del sòl fa referència a la terra fina partícules de diàmetre inferior a 2 mm Els paràmetres que se solen determinar són textura, contingut de matèria orgànica, contingut de carbonats —total i de la fracció de diàmetre inferior a 0,05 mm calcari actiu—, pH aigua o clorur potàssic, conductivitat elèctrica extracte aquós 1/5 o bé extracte de pasta…
dendrita

Dendrites d’una neurona multipolar (A) i d’una neurona bipolar (B): 1, dendrita; 2, cos cel·lular; 3, nucli; 4, àxon
© fototeca.cat
Biologia
Prolongació arboriforme del protoplasma de les cèl·lules nervioses neurona
.
Pot ésser única o múltiple Augmenta considerablement la superfície receptiva de la neurona i hom creu que intervé en els processos nutritius d’aquesta cèllula
nanisme
Patologia humana
Condició de l’individu de pes i talla inferiors en un 40% als que presenta un individu de la seva mateixa edat.
Els nanismes poden ésser de caràcter constitucional i hereditari microsomia, nanisme ètnic, etc, hormonal hipofisodiencefàlics, hipotiroïdeus, gonadals, etc o neuropsíquic mongolisme, per mancança afectiva, etc, o poden ésser deguts a trastorns nutritius i metabòlics hipocalòrics, renals, etc i a trastorns ossis
conreu fora del sòl
Agronomia
Sistema de conreu en què les arrels es desenvolupen en un medi diferent del natural.
Aquest tipus de conreu començà a desenvolupar-se al voltant del 1880 arran dels estudis de nutrició vegetal A partir del 1940 ja es conegueren força bé els elements nutritius essencials, la qual cosa permeté la difusió d’aquesta tècnica, sobretot en sistemes de conreu intensiu, per la proliferació de malalties transmeses pel sòl Els sistemes de conreu fora del sòl es poden classificar en conreu sense substrat i conreu en substrat En el conreu sense substrat cal proporcionar ancoratge a les plantes El conreu sense substrat es classifica en conreu hidropònic pròpiament dit, en el…
desnutrició
Patologia humana
Trastorn en la nutrició degut al predomini de la desassimilació sobre l’assimilació, la qual cosa provoca una depauperació progressiva de l’organisme que pot acabar en la caquèxia
.
Les causes més freqüents són el dèficit de l’alimentació global fam o d’un dels elements nutritius necessaris, la pèrdua de la gana anorèxia, les malalties infeccioses tuberculosi, tumorals i endocrines hipertiroïdisme, hipopituïtarisme i els trastorns digestius que comportin una síndrome de mala absorció
sonda CTD
Electrònica i informàtica
Instrument electrònic dissenyat per a realitzar mesures a la columna d’aigua.
Els paràmetres a mesurar són la conductivitat, la temperatura i la pressió, encara que també pot enregistrar altres paràmetres, com ara nivells nutritius o concentracions de clorofiŀla Amb les dades de conductivitat, temperatura i pressió es poden obtenir els valors de salinitat o densitat de l’aigua
laterita
Geologia
Tipus de sòl propi dels climes tropicals humits, originat a partir de roques silícies mitjançant un intens procés de lixiviació, no únicament de les sals solubles i carbonats, sinó també de la sílice col·loidal.
A causa d’aquest procés, les laterites són riques en hidròxids d’alumini i de ferro, i l’humus s’hi desintegra ràpidament Aquests sòls acostumen a tornar-se estèrils a causa de l’aparició de crostes ferruginoses i de l’empobriment en matèria orgànica i elements nutritius
esterilització UHT
Alimentació
Esterilització d’un aliment líquid consistent a escalfar-lo, directa o indirectament, a temperatures compreses entre 135 ºC i 150 ºC durant poc temps, generalment entre 2 i 10 segons.
Quan l’esterilització UHT es fa per contacte directe de l’aliment amb vapor d’aigua s’anomena uperització En el cas de la llet, és escalfada per injecció de vapor a 140-150 °C durant 1 segon i refredada immediatament al buit Aquest tractament manté satisfactòriament els caràcters sensorials i nutritius de la llet La sigla UHT prové de l’anglès ultra-high temperature o ultra-heat-treated
uperització
Alimentació
Modalitat d’esterilització UHT en què l’aliment líquid, prèviament escalfat, s’eleva a una temperatura de 150 ºC en menys d’un segon mitjançant la injecció directa de vapor i es refreda posteriorment per expansió en una cambra de buit de manera sobtada.
En el cas de la llet, el tractament consisteix a escalfar-la a 50 °C en el buit, per a eliminar gasos, escalfar-la a 70 °C i injectar vapor a pressió fins a arribar a 150 °C durant uns quants segons, i refredar-la i eliminar l’aigua que s’hi ha afegit per acció del buit A la pràctica, hom aconsegueix una llet tècnicament estèril, amb uns caràcters sensorials i nutritius molt poc alterats Hom l’anomena també ultrapasteurització