Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
soldat | soldada

Soldat dels EUA
© US Army
Militar
Persona que serveix en un exèrcit.
Es diferencia del guerrer i del milicià per la submissió a una disciplina més jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris Històricament la figura del soldat existeix des de la revolució neolítica, que possibilità la creació d’estructures polítiques ciutadanes i estatals, amb capacitat econòmica per a mantenir professionals de la guerra, la tasca fonamental dels quals era de defensar-les
avaluació d’impacte ambiental
Economia
Conjunt de tècniques que permeten introduir la dimensió mediambiental en els processos de presa de decisió respecte a la realització de projectes d’obres o d’inversió, de manera que es tinguin en compte els seus costos ecològics.
Una plasmació d’aquesta tècnica són els estudis d’impacte ambiental, que són obligatoris per als projectes d’infraestructures realitzats per les administracions públiques i que la Unió Europea preveu anar estenent a les noves activitats que es vagin creant Un dels primers objectius de la UE és definir un procediment que permeti decidir de forma clara la compatibilitat d’una obra amb l’entorn ambiental en el qual s’ha de portar a terme
escola concertada
Educació
Centre educatiu de titularitat física o jurídica privada que rep el suport de l’administració educativa mitjançant un concert econòmic que vincula el seu funcionament a una normativa específica de règim interior i de desplegament curricular.
En aquest concert, el centre assumeix el compromís de complir uns requisits específics en canvi d’una assignació econòmica anual per tal que l’ensenyament reglat que imparteix sigui gratuït per a l’alumnat El règim de concerts fou establert, l’any 1985, per la Llei Orgànica del Dret a l’Educació LODE per als ensenyaments obligatoris educació primària i educació secundària obligatòria i s’ha subscrit amb el 90% dels centres privats
bescanvi de notes
Dret internacional
Acte diplomàtic constituït per dos documents o més que s’adrecen mútuament els representants de dos governs.
Les notes o cartes bescanviades tenen per finalitat de constatar l’acord al qual hom ha arribat després d’una negociació prèvia i, generalment, tenen el mateix text A vegades només constaten l’existència d’una reciprocitat legislativa entre els estats respectius, però molt sovint s’empra aquesta forma per a expressar obligacions convencionals aleshores les notes o cartes bescanviades tenen els efectes internacionalment obligatoris entre estats, propis d’un tractat internacional
preceptes del dret
Història del dret
Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural.
Vàlids per a tothom i per a totes les èpoques, Justinià els resumí, en les seves Institucions, en els tres següents honeste vivere , alterum nom laedere i suum cuique tribuere ‘viure honestament, no fer mal a altri i donar a cadascú el que li pertoca’
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç periòdicament, que té…
voluntat de l’estat
Dret
Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
La referència comuna de totes les normes legals a la voluntat de l’estat és el que fa que les lleis es concebin com un tot unitari i harmònic Qualsevol dret positiu, sigui consuetudinari, institucional, jurisprudencial, legislatiu o contractual, té força de llei en tant que es pot referir a aquesta voluntat, la qual és l’única font formal de les normes jurídiques positives vigents Qualsevol norma positiva, independentment del seu origen efectiu, constitueix dret vigent en la mesura que és aplicada i imposada pels organismes de l’estat Així, les clàusules d’un contracte, els…
morbiditat
Patologia humana
Nombre i distribució de les malalties que sofreix una població en un moment donat i estudi de les causes de la mort.
Aquest últim concepte és el més utilitzat, car hom obté amb una relativa facilitat la informació dels certificats de defunció , obligatoris en molts països Per contra, les estadístiques referents a malalties —tret de les més contagioses i greus, que són de declaració obligatòria— són pràcticament inexistents En conseqüència, un coneixement adient del grau de salut d’una població en un moment donat és difícil de conèixer En funció de les causes de mort i de la incidència d’algunes malalties de declaració obligatòria, hom pot deduir que les poblacions d’un nivell salutífer baix…
BGP
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic exterior, estandarditzat per la Internet Engineering Task Force (IETF), amb què els encaminadors (routers) dels sistemes autònoms d’internet s’intercanvien informació sobre prefixos de xarxa per a mantenir-ne la connectivitat.
Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya dels anomenats atributs, que donen…
exercicis espirituals
Cristianisme
Conjunt d’activitats religioses encaminades a obtenir un millorament espiritual.
El nom procedeix del llibre d’Ignasi de Loiola, Exercicios espirituales , redactat a Manresa 1522-24 i publicat a Roma el 1548, un cop aprovat pel papa Pau III, per intervenció de Francesc de Borja La sisena congregació general de l’orde els féu obligatoris anualment a tots els jesuïtes 1608 La durada dels exercicis oscilla entre un mes i tres dies el director és guiat per un Directorium aprovat definitivament el 1599 Als Països Catalans, Barcelona i València adoptaren tot seguit el nou mètode, gràcies als jesuïtes Fabro i Domènec A partir del 1900 hom hi començà a donar un caire…