Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
cavernícola ocasional
Ecologia
Animal cavernícola d’una categoria diferent a la dels troglobis i troglòfils.
Els animals cavernícoles ocasionals no estan estrictament confinats a les cavitats subterrànies ni tan sols hi són freqüents Com ho indica el seu nom, hi apareixen ocasionalment
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
paràsit
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.
Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània
estigoxè | estigoxena
Ecologia
Dit dels cavernícoles aquàtics ocasionals, no estrictament confinats a les cavitats subterrànies, on només apareixen ocasionalment.
Es tracta d’una categoria difícil d’aplicar en sentit estricte, atesa la manca d’informació sobre la biologia de les espècies aquàtiques trobades en cavitats subterrànies
triumvir
Història
A l’antiguitat romana, cadascuna de les tres persones (triumuiri o tres uiri) que formaven una comissió o associació.
No pocs aspectes de la vida política, administrativa, social, jurídica i religiosa de Roma es regien per aquest procediment collegiat Alguns dels collegis eren permanents, entre els quals els triumuiri capitales , destinats a assistir els magistrats de la justícia, guardar les presons i fer acomplir les sentències criminals els triumuiri monetales , destinats a dirigir la fabricació de la moneda els triumuiri mensarii , destinats a regir les operacions bancàries de l’estat i els triumuiri epulones , destinats a preparar els banquets sagrats en honor de Júpiter Capitolí i, sota l’Imperi, a…
bé eclesiàstic
Dret
Segons el dret canònic, qualsevol bé temporal propietat de l’Església universal, de la seu apostòlica o de qualsevol persona moral que existeixi legalment dins l’Església catòlica.
Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals mobles o immobles en ambdós casos sagrats, i preciosos Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies delme primícia, la collecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies causa pia El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen El cúmul de béns, generalment…
bufó
Història
Individu, generalment amb alguna deformitat física, que, a les places públiques i sobretot a les corts dels nobles o els reis, exercia funcions de còmic i utilitzava la seva deformitat per a excitar la hilaritat del públic.
Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells, com…
expressió
Música
Terme que fa referència a una sèrie d’elements que intervenen en la interpretació musical i que depenen en gran part de la subjectivitat de l’executant.
A diferència de les notes i el ritme, que tenen una representació a la partitura que no ofereix gaires dubtes, els signes d’expressió, malgrat que amplien la informació sobre les intencions del compositor, permeten a l’intèrpret un marge en la seva apreciació, suficient i necessari per a construir la seva pròpia versió de l’obra Els principals aspectes susceptibles de ser sotmesos a criteris subjectius són el tempo , tant en les indicacions de tipus general adagio , allegro , andantino , etc com en les modificacions ocasionals ritardando , accelerando , etc les dinàmiques…
sildenafil
Farmàcia
Compost de fórmula 1-[[3-(6,7-dihidro-1-metil-7-oxo-3-propil-1H-pirazolo[4,3-d]pirimidin-5-yl)-4-ethoxyphenyl]sulfonil]-4-metilpiperazina citrat, inhibidor selectiu de la 5-fosfodiesterasa present en el cos cavernós.
Únic tractament farmacològic eficaç per via oral davant la impotència, ja que evita, mitjançant mecanismes enzimàtics, l’eliminació de l’òxid nítric, molècula imprescindible per a tota vasodilatació, com la que s’esdevé en els sins cavernosos durant l’erecció És eficaç tant en la impotència psicògena com en l’orgànica, però no desperta el desig sexual i cal, per a poder actuar, l’estimulació eròtica provocada, mitjançant una descàrrega nerviosa, per la formació d’òxid nítric, o monòxid de nitrogen És contraindicat el seu ús conjuntament amb altres drogues vasodilatadores que també augmenten…
subconsum
Economia
Desajust en la circulació econòmica motivat per una insuficiència de la demanda per a absorbir tots els productes que s’ofereixen en el mercat.
Aquesta situació, considerada com una de les causes generadores del cicle econòmic i, per tant, de les crisis, fou analitzada inicialment per Malthus i Sismondi, que veieren la tendència secular al subconsum com una conseqüència de la creixent misèria de la gran majoria de la població, enfront de l’ampliació constant de la producció Això portà Malthus a la defensa del consum sumptuari de l’aristocràcia com una forma de possibilitar una certa acumulació Aquesta anàlisi es confrontà amb la de la resta dels pensadors clàssics, que consideraven aquests desajusts ocasionals i passatgers El…