Resultats de la cerca

Des del segle V Tolosa de Llenguadoc fou un centre de litúrgia mossàrab gràcies a la presència visigòtica La música occitana es desenvolupà d’una manera independent i tingué aviat un teòric notable, Otgarius, abat de Sant Ponç, autor del tractat Musica Euchiriadis segle X Occitània desenvolupà una notació pròpia, l’anomenada aquitana Al costat d’una important florida de música religiosa, a la baixa edat mitjana, assolí una importància excepcional la dels trobadors en el camp de la música profana, entre els quals es destaquen Bernat de Ventadorn, Pèire Vidal, Jaufre Rudèl i…

L'època dels trobadors Els texts occitans més antics que hom coneix, i que ofereixen un autèntic valor literari, daten del segle XI Poema de Boeci i Cançó de Santa Fe d’Agen Però és a partir del segle XII que es desenvolupa la poesia dels trobadors, el primer dels quals és Guillem IX d’Aquitània, escortat per d’altres grans senyors Jaufre Rudèl, príncep de Blaia, Ebles II, vescomte de Ventadorn l’obra del qual, tan preada en el seu temps, dissortadament és perduda, i per un plebeu, Marcabrú Inventors de l’amor cortès —bé que Marcabrú no s’estigui de blasmar-lo o que Guillem IX no pugui…

El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i…

La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d’individus d’identitat coneguda La simultaneïtat d’aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina de l’èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior i de la lírica popular, d’autor anònim La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals…

Fonamentat en el dret romà, fou molt influït pel dret visigòtic, pel canònic i pel franc N'és la característica fonamental el fet d’ésser escrit, enfront del dret francès costumista La installació del poble visigòtic en terres d’Occitània deixà una forta empremta germànica a les institucions romanes plenament vigents, puix que aquestes terres eren fortament romanitzades Els visigots redactaren la primera síntesi sistemàtica de les legislacions en vigor amb el famós Breviari d’Alaric 506, redactat a Agde, que resumeix el dret romà teodosià aplicable als galloromans La societat occitana lluità…

Bé que des de l’inici del cinema la terra occitana —per la seva lluminositat i la diversitat del paisatge, així com també per raons econòmiques— apareix sovint en diversos films el primer dels quals fou el dels germans Lumière L’entrée d’un train en gare de La Ciotat , 1896, hom no pot parlar de l’existència d’un veritable cinema occità fins el 1960, data a partir de la qual diversos realitzadors, seguint el mateix impuls de renaixement que anima la poesia i la cançó occitanes, es proposen la tasca de crear una producció cinematogràfica autòctona que reflecteixi tota la problemàtica i les…

El gènere presenta diversitat de matisos quant a la forma, l’estil, la intenció i els elements constitutius Aquests darrers, amb llurs múltiples diversificacions, han tingut i tenen encara vigència i tractament folklòrics i en aquest sentit el gènere es pot considerar, àdhuc quant als seus precedents llatins medievals, com a arrelat en la tradició popular des dels orígens A partir de Marcabrú almenys, la poesia occitana conferí al gènere l’estructura i la forma que li esdevingeren clàssiques dins l’àmbit refinat i aristocràtic propi d’aquella El gènere, però, no ha estat mai…

L’ús del terme provençal referit a tot el món occità és degut a la influència de l’antiga literatura dels trobadors, els quals, a partir del s XIII, en consagraren l’ús El fet que, durant el s XIX, el nucli principal de la Renaixença fos el territori estricte de Provença motivà encara més l’extensió d’aquest ús Però, actualment, les circumstàncies socioculturals i polítiques estableixen clarament la seva impropietat i recomanen l’ús del neologisme “occità” com a determinatiu de la llengua, la literatura i l’art de tots els països d’Oc