Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
oració sobre les ofrenes
Religió
Cristianisme
En el ritu romà, oració que diu el celebrant després de l’ofertori, immediatament abans del prefaci.
Única oració primitiva de l’ofertori, que hom anomenava oratio super oblata , és variable i fou escrita per a ésser cantada o pronunciada en veu alta, bé que posteriorment hom la digué en veu baixa, segurament a causa del seu nom, el qual, però, s’ha de referir més aviat al seu caràcter sagrat
quimbaya
Història
Individu d’un poble indígena de Colòmbia, actualment extingit, que a l’època precolombina desenvolupà una cultura important.
Vivia a la vall central del riu Cauca, als actuals departaments de Caldas i Antioquia Totes les troballes de peces dels quimbayes provenen de llurs tombes, que eren cambres àmplies que contenien un o més cadàvers i a les quals hom baixava per pous verticals molt profunds Al costat dels cadàvers hom collocava les ofrenes ceràmica fina, en certa manera semblant a la dels mochica del Perú, i una altra de més ordinària, de formes simples Però el més interessant d’aquestes ofrenes són les peces d’orfebreria joies diademes, pectorals, collarets, màscares per als cadàvers,…
kálathos
Història
A l’antiga Grècia, cistell utilitzat per a dipositar-hi els fruits durant la collita.
També fou emprat en les ofrenes de fruita a Demèter, en les festes eleusínies
falcata
Militar
Espasa de ferro, corbada, utilitzada pels guerrers ibèrics durant tota la durada d’aquesta civilització (segles V-I aC).
Deriva de prototips grecs En els exemplars més luxosos el mànec podia anar decorat amb incrustacions d’argent N'han estat trobats exemplars en diversos llocs del Principat de Catalunya i del País Valencià, així com en altres zones ibèriques, sovint fent part de les ofrenes de les tombes de guerrers
manta
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica precolombina que habità a la regió costanera de l’actual província de Manabí, a la República de l’Equador.
Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica
ofertori
Cristianisme
En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.
L’oferiment s’acompanya amb una pregària que normalment lliga el sentit de les ofrenes amb la festivitat que hom celebra En la litúrgia romana es troba després de la litúrgia de la paraula, a l’inici de la litúrgia del sacrifici En les litúrgies orientals, el pa i el vi, preparats abans de la celebració, són portats a l’altar en aquest moment
velació de les mans
Art
Religió
Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa.
Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc
religió hitita
Religió
Religió pròpia dels hitites.
De naturalesa politeista, s’assembla poc a la d’altres pobles indoeuropeus antics El seu panteó comprenia divinitats hatti , pròpies del vell fons anatòlic els déus Taru, de les tempestes, i Sulinkatti o Wurunkatti, de la guerra, la deessa Wurusemu, de la ciutat d’Arinna, etc i hurrites, bastant nombroses a causa de la influència de la religió hurrita sobre la hitita Teššub, Hebat, Kumarbi, Šaušga, etc Hi havia molts centres de culte Samuha, Arinna, Uda i l’arqueologia ha posat al descobert nombrosos temples com el santuari rupestre de Yazilikaya Estan també documentats els sacrificis d’…
ofertori
Música
Cant del propi de la missa que acompanya el ritu de l’ofertori, ofrena del pa i del vi que seran consagrats en la litúrgia eucarística.
L’actual cant prové de l’antífona del salm que acompanyava l’antiga processó de les ofrenes perduda la processó al segle XI, en resta solament l’antífona Les melodies per a l’ofertori acostumen a ser de les més elaborades i virtuosístiques de tot el repertori gregorià, i contenen recursos inusuals, com és la repetició de paraules o grups de paraules, sovint amb ornamentació creixent Abans del segle XVI no apareixen gaires ofertoris polifònics, en canvi compositors com GP da Palestrina Offertoria totius anni o R Lassus Sacræ cantiones n’han escrit diversos En temps més recents…
anatema
Dret canònic
Sentència canònica d’excomunió o d’exclusió del si de l’Església.
En el Judaisme bíblic hom aplicà el nom, d’antuvi, a les ofrenes fetes a Déu separades de l’ús profà Més comunament significà la sentència d’extermini del botí de guerra sobre el qual havia estat decretada la maledicció de Déu En el cristianisme, a partir del concili d’Elvira ~ 306, l’anatema esdevingué el procediment regular contra els heretges o contra els qui combatien els dogmes i l’autoritat de l’Església Les actes dels concilis en què eren dirimides qüestions de fe acostumaven a acabar amb una sèrie d’anatemes contra els qui sostinguessin el contrari d’allò que havia…