Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
opcionalitat
Qualitat d’opcional.
videoarbitratge
Futbol
En el futbol, revisió instantània en què tres àrbitres estudien des d’un espai aïllat les imatges en vídeo d’un partit, per a assegurar la correcció de les decisions arbitrals que poden condicionar el resultat final.
És utilitzat com a ajut de les decisions arbitrals, per a evitar errors humans d’imprecisió i falta de perspectiva en situacions dubtoses o confuses Fou utilitzat per primer cop en una competició en el Campionat de Lliga 2012-13 als Països Baixos Tanmateix, la seva introducció fou bloquejada molts anys per la FIFA, que no l’incorporà al reglament de l’esport fins el 2018, bé que amb caràcter opcional, i limitat a reclamacions per gols, penals, expulsions i amonestacions Les primeres competicions de primer nivell a adoptar el videoarbitratge foren la Bundesliga i els campionats de…
rigodon
Música
Dansa popular originària de Provença, de metre binari i tempo viu.
El seu nom prové de la tornada onomatopeica rigodon-rigodaina Als segles XVII i XVIII esdevingué una dansa cortesana molt semblant a la bourrée , popular a França, Alemanya i, especialment, a Anglaterra La versió estilitzada d’aquesta dansa es caracteritza per l’ús inicial de l’anacrusi i, sovint, per la seva forma binària, amb frases de quatre o vuit compassos N’existeixen nombrosos exemples per a teclat i per a llaüt Al segle XVIII, i molt especialment a França, el rigodon s’integrà en formes compostes, com ara el ballet o l’òpera H Desmarets, AC Destouches, A Campra, R Keiser, JPh Rameau…
educació postobligatòria
Educació
En el cas del sistema educatiu català es refereix sobretot al batxillerat i a la formació professional.
La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació de la Generalitat de Catalunya reconeix des del preàmbul la necessitat d’estimular la continuïtat dels estudiants en l’etapa d’educació postobligatòria i d’adequar-se als requeriments de la societat del coneixement Aquesta mateixa llei contempla com a postobligatoris els ensenyaments secundaris següents batxillerat, formació professional específica de grau mitjà i altres ensenyaments de règim especial d’idiomes, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius L’educació postobligatòria superior comprèn la formació professional específica de…
oncoplàstia
Medicina
Intervenció quirúrgica que combina tècniques de cirurgia oncològica per a l’extirpació d’un tumor maligne amb tècniques de cirurgia plàstica.
S'aplica a la cirurgia del càncer de mama La possibilitat de cirurgia conservadora de la mama, en cas de càncer, depèn del fet que la relació entre els volums del tumor i el de la glàndula mamària permeti una correcta extirpació amb un marge de seguretat sense malmetre excessivament l’estètica mamària Mitjançant tècniques d’oncoplàstia, basades en les tècniques convencionals de cirurgia plàstica mamària, es pot conservar part de la glàndula mamària encara que aquesta relació no sigui adient per a una cirurgia conservadora simple En alguns casos en què la relació de volums és bona, es pot…
exposició
Música
Secció en què es presenta el material temàtic principal del moviment, objecte de posteriors repeticions o elaboracions.
Actualment, es restringeix l’ús de la paraula a les seccions corresponents de la fuga i de la forma sonata En el cas de la fuga , l’exposició és constituïda per les diferents entrades de les veus que hi participen Aquestes presenten, de manera obligatòria, el subjecte i la resposta, que poden estar enllaçats per una codetta i, de manera opcional, un o més contrasubjectes L’exposició pot anar seguida d’una contraexposició El terme també es pot aplicar a les posteriors entrades del subjecte i la resposta en tonalitats diferents a la inicial En el cas de la forma sonata , es…
ikastola
Educació
Escola que imparteix l’ensenyament en basc.
Resurrección Maria de Azkue fundà el 1897 el Colegio Ikastechea 1897, on per primer cop s’ensenyava el basc tot i no ser llengua vehicular Aquesta iniciativa correspongué a Miguel de Muñoa en crear la Koru'ko Andre Maria'ren Ikastetxea a Bilbao el 1914 En 1918-36, guiades per l’Eusko Ikaskuntza Societat d’Estudis Bascos conegueren un fort impuls el seu nombre era d’una quinzena el 1936 Confinades a la clandestinitat amb el franquisme, Elvira Zipirita en fou la principal impulsora a partir de 1943 en condicions molt precàries Tolerades a partir dels anys seixanta, conegueren en les dues…
connector
Electrònica i informàtica
Programa d’execució senzilla i opcional que vincula dos programes o dues aplicacions independents perquè es complementin.
Els connectors són coneguts també com extensions de programari o, en terminologia anglesa, com plug-ins o add-ons , entesos com elements de programari connectables o agregats a altres sistemes informàtics L’ús dels connectors s’ha popularitzat en gran part amb els navegadors web, que permeten agregar una gran varietat d’aplicacions i complements o bé modificar-ne l’aspecte i les funcionalitats
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que li…
coda
Música
Secció o passatge de caràcter conclusiu que s’afegeix al final d’una peça amb l’objectiu de reforçar la sensació d’acabament.
La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció conclusiva -com…