Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
biocibernètica
Biologia
Estudi dels éssers vius amb l’enfocament propi de la cibernètica
, que parteix del fet de donar a cèl·lules, organismes i comunitats la consideració de sistemes.
Bé que la cibernètica estudia tots els sistemes, no necessàriament vius, i els mecanismes de regulació que en controlen el funcionament, el seu lligam amb la biologia ha estat sempre fecund En els sistemes vius, els mecanismes involucrats són particularment complexos, i el seu funcionament correspon a molts dels models generals estudiats per la cibernètica, com és ara les complexes regulacions a nivell cellular transmissió de la informació genètica, síntesi d’enzims, regulació del metabolisme oxidatiu, etc, a nivell d’individu manteniment dels òptims en el medi intern, correlacions nervioses…
termòfil | termòfila
Biologia
Dit dels microorganismes que presenten creixements òptims a temperatures més altes de 45°C.
absorciometria
Química
Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per la matèria.
Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de la reflexió…
activació
Química
Mètode d’anàlisi basat en la mesura de la radioactivitat induïda en un element químic com a conseqüència d’haver pres part en una reacció nuclear.
La mostra a analitzar és sotmesa a bombardeig amb neutrons en un reactor nuclear o en algun altre tipus de dispositiu productor d’aquestes partícules els neutrons tèrmics d’energia 0,025 eV són els més utilitzats L’anàlisi per activació pot ésser realitzada també amb deuterons, amb protons o amb altres partícules Per captació de neutrons, els diferents elements es converteixen en isòtops de massa augmentada en una unitat Si els nuclis d’aquests isòtops són inestables, es desintegren espontàniament amb aparició d’activitat, la mesura de la qual, amb els detectors que corresponguin al tipus de…
programació matemàtica
Matemàtiques
Conjunt de procediments matemàtics per a resoldre problemes d’òptims condicionats, és a dir, problemes consistents a maximitzar o minimitzar una funció numèrica de diverses variables subjectes a certes limitacions.
Comprèn la programació lineal i les seves aplicacions transport, paramètrica, estocàstica, de nombres enters, la programació quadràtica denominada d’acord amb el grau de les equacions que cal optimitzar i la programació dinàmica , que es refereix més a la técnica computacional que no pas a un tipus particular de problema no lineal Aquestes tècniques tenen un origen recent Sembla que la programació lineal fou emprada per Monge, el 1776, però no fou coneguda fins el 1939, que l’economista soviètic LVKantorovič la descobrí La situació política impedí el desenvolupament i la difusió d’aquesta…
cinema suec
Cinematografia
Cinema produït a Suècia.
Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans hustru 1918 i…
quimiometria
Química
Branca de la química analítica que s’ocupa de l’aplicació de tècniques matemàtiques, estadístiques i lògiques als procediments de mesura per tal de dissenyar o seleccionar els procediments experimentals òptims que permetin obtenir la màxima quantitat d’informació dels seus resultats.
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de…
viola

Viola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument d’arc, membre de tessitura contralt de la família del violí.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…