Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
esquire
Història
Originàriament, a les Illes Britàniques, escuder
.
Amb la decadència del feudalisme el mot perdé la significació original i hom l’aplicà generalment a una classe de persones entre la noblesa i la burgesia Posteriorment el seu ús s’ha estès, per cortesia, a tots els professionals i ha esdevingut un mot sense sentit específic, com el de gentleman
peruvita
Alimentació
Aliment ric en proteïnes elaborat originàriament al Perú.
Consta de farina de quinua i de llavor de cotó, llet descremada, sucre o sal, espècies, vitamines A, B 1 , B 2 i carbonat càlcic
edil
Història
Magistrat romà, originàriament propi de la ciutat de Roma.
Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques carrers, clavegueres i edificis públics, com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales , especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC De Roma el càrrec s’estengué a les…
sim-
Prefix grec, originàriament preposició i adverbi, que significa ‘conjuntament’, ‘alhora’.
sil-
Prefix grec, originàriament preposició i adverbi, que significa ‘conjuntament’, ‘alhora’.
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
elegia
Literatura
Música
Composició poètica basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…
sin-
Prefix grec, originàriament preposició i adverbi (σύν), que significa ‘conjuntament’, ‘alhora’.
És sim- davant labial i sil- davant l
hèrul | hèrula
Història
Individu d’un poble germànic establert originàriament al sud de Suècia.
Vers el 250 es dividiren en dos grups els occidentals, que s’installaren a la desembocadura del Rin, i els orientals, que, després d’haver estat sotmesos als ostrogots i als huns, envaïren Itàlia, dirigits per Odocare, i donaren el cop mortal a l’imperi Romà d’Occident 476
punta

Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina