Resultats de la cerca

Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus

Hom les classifica per la forma clots discontinus, ratlles o cintes, relleus, allargats o no, galeries, formes simètriques o asimètriques, ornamentades o no, per la situació en l’estrat interior, exterior, inferior, superior, amb major o menor relleu, etc i pel comportament que representen paleoicnes de repòs, de marxa, de pasturatge, de menjadors de fang, d’habitació, de fugida

L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona

És anomenada també cant de comunió El cant dels salms amb antífona -una de les més primitives és Gustate et videte , del salm 33- és testimoniat des del segle IV Els versets s’anaren perdent amb la desaparició de la comunió dels fidels i aquest cant restà reduït a la simple antífona la reforma del concili II del Vaticà els ha restablert Les antífones més primitives provenen dels Salms posteriorment, n’hi ha moltes que són extretes de l’evangeli del dia Les melodies, en general, són sillàbiques, poc ornamentades El tractament polifònic d’aquest cant es redueix pràcticament al Lux…

Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors…

En primer lloc, en la chanson couronnée del repertori dels trouvères francesos, es tracta d’una composició que, per una raó o altra, meresqué un reconeixement especial, un premi o corona Les especificitats d’aquestes cançons no són del tot clares i res no es pot deduir de la dotzena d’exemples que han perviscut amb aquesta denominació en els manuscrits La descripció que en fa Johannes de Grocheo en el seu tractat, com també els exemples que dona, tampoc no ajuden a l’aclariment D’altra banda, el terme també es refereix a la pràctica interpretativa consistent en la improvisació d’ornaments i…

S'ha transmès sobretot a través de les dues principals escoles modernes, la de Mossul Iraq i la de Charfet Líban, i ha estat coneguda a l’Occident gràcies al recull de JJeannin, Mélodies liturgiques syriennes 1924 Transmesa sobretot oralment, però amb una notació semblant a l’ecfonètica bizantina, la música siríaca té, com la bizantina i l’armènia, un sistema de vuit modes quatre d’"autèntics” i quatre de “plagals”, als quals hom dóna els noms àrabs Els reculls de melodies siríaques anomenats sovint, Beṯ Gāzā , que serveixen de models a moltíssimes d’altres, tenen les peces patró agrupades…

Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…

La zona es configura com la frontera cultural entre l' Àfrica musulmana i l' Àfrica negra , i es pot identificar amb els llocs on arribaven les rutes de les caravanes que travessaven el desert del Sàhara En concret, s’estén per estats com el Senegal, Gàmbia, el sud de Mali, Burkina Faso i, parallelament a l’equador, les zones septentrionals de Ghana, Benín i Nigèria En general, les característiques musicals islàmiques de la zona es manifesten en el predomini d’una intervàllica de distàncies petites 2es o fins i tot monotonals sobre la de graus disjunts en una emissió vocal amb trinats i…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Astúries posseeix una tradició musical estretament relacionada amb el nord peninsular ha conservat, al mateix temps, trets musicals i coreogràfics d’un innegable regust ancestral, que ha portat molt sovint a relacionar part del llegat musical i coreogràfic asturià amb un mitificat passat celta sense, però, que hi hagi prou dades objectives que fonamentin aquesta hipòtesi La regió és particularment rica en cançons de treball, executades sovint amb un tipus especial de vibrato anomenat trillo Es tracta de cançons molt ornamentades i…