Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
pèsol
Llegums i pèsols
© Fototeca.cat
llegum

Llegums : llavors de soia vermella, mongetes vermelles, mongetes blanques, fesolets, faves, llavors de soia germinades, llavors de soia verda, cigrons, pèsols secs i llenties
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…
frare de faveres
Botànica
Planta herbàcia paràsita, de la família de les orobancàcies, de 20 a 60 cm d’alcària, de tija robusta amb fulles esquamiformes lanceolades i amb una espiga de flors blanques, sovint amb nervadures de color lila.
Ataca les faveres, els pèsols i altres lleguminoses
jaumet

jaumet Bruchus rufimanus
janet graham (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters de la família dels brúquids, de petites dimensions, perfil compacte, dors aixafat, èlitres cobrint només una part de l’abdomen i teguments pubescents i de colors poc cridaners.
Són paràsits de diverses plantes pèsols, mongetes, faves, etc
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…
bajoca
bajoques de pèsol i de fava
© Fototeca.cat
Agronomia
Tavella d’algunes papilionàcies conreades (mongetes, faves, pèsols).
hortalissa

Tomàquets i mongetes
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc.).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps…
menorquí
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlat a Menorca, subdialecte del català insular o balear.
Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets diferenciadors respecte al mallorquí, però que no coincideixen…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…