Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
violari
Dret civil
Contracte aleatori peculiar del dret civil català, que atorga el dret de percebre periòdicament una pensió en diners durant la vida d’una o dues persones, en canvi del lliurament d’un capital, que el qui el rep sol assegurar amb hipoteca.
L’obligació de pagar la pensió és redimible, i és freqüent pactar que es pagui per terminis anticipats Si es pacta la pensió per tota la vida de dues persones, la sobrevivent pot cobrar la pensió sencera
capitalització d’interessos
Economia
Acumulació dels interessos vençuts al capital que els ha produïts, per tal que aquesta suma sigui el nou capital productor d’interessos.
És molt semblant a l'anatocisme i, com aquest, és en principi prohibida, bé que entre comerciants és admesa la capitalització d’interessos si així hom ho pacta no pas en constituir-se l’obligació sinó al moment d’ésser exigibles els interessos es produeix així la novació de la primitiva obligació
societat rural
Dret civil
A Menorca, i també a Eivissa i Formentera, societat pactada comunament entre el propietari d’una propietat rústica i un agricultor, cap de família, i la representació de la qual correspon conjuntament a ambdós socis.
Si no es pacta en contrari, l’agricultor té la representació dels familiars que conviuen amb ell sota la seva dependència La societat no s’extingeix per la mort dels consocis, sinó que els respectius hereus resten subrogats en el lloc del difunt La compilació balear, que la recull, estableix que s’aplicaran els usos i els costums a falta de normes legals o estipulacions contractuals Un oacte normal d’aquest contracte és el que determina que en cas de disconformitat es passarà per les valoracions, liquidacions i distribució dels beneficis que facin els estimadors elegits lliurement per les…
mitja guadanyeria
Dret català
Associació de caràcter familiar, practicada a la Vall d’Aran.
Segons la qual els cònjuges, i a voltes també pares i fills o persones estranyes, es comprometien a pagar per parts iguals els deutes procedents del règim de la casa, i a partir-se els guanys i els augments, si no hi havia fills en morir algun dels contraents És recollida per l’actual compilació del dret civil de Catalunya com un règim econòmic conjugal de comunitat limitada de béns, que només existeix si expressament es pacta en capítols matrimonials però també permet que se celebri entre persones que no són cònjuges, d’acord amb els precedents històrics
aftassita
Història
Membre de la dinastia berber (anomenada també Banū al-Aftas) de la tribu dels Miknāsa que governà la taifa de Badajoz (1022-95).
Fou iniciada per ‘Abd Allāh ibn Muḥammad ibn Maslama, anomenat ibn al-Aftas ‘fill de la mona’ 1022-45 Durant el govern del seu fill Muḥammad al-Muẓaffar, moment esplendorós de les lletres a la cort, part de la taifa passà a mans castellanes La situació s’agreujà a la seva mort el 1063, que esclatà una guerra civil entre llurs fills ‘Umar al-Mutawakkil, el guanyador, fou un dels qui contribuïren a l’entrada a Al-Andalus dels almoràvits, amb els quals s’alià a Zalaca contra Alfons VI de Castella Preveient l’ocupació d’Al-Andalus per part dels almoràvits, al-Mutawakkil pactà amb…
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els…
abbadita
Història
Membre de la família dels Banū ’’Abbad, dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el s. XI.
El cadi Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā'il ibn ‘Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l’esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023 El seu fill Abū ‘Amr ibn Muḥammad al-Mu'taḍid 1042-69, engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l’annexió cap a l’oest de diverses taifes fins a l’Algarve L’intent d’entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'taḍid Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s’annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur…
pensió del cens emfitèutic
Dret civil català
Prestació periòdica que es pacta a favor del censalista, tenint com a característica principal la seva essencialitat, ja que constitueix el contingut bàsic del dret de cens.
Aquesta pensió ha d’ésser sempre anual i solament pot consistir en diners, aquesta última característica amb la finalitat d’evitar possibles confusions entre els censos i els contractes parciaris Atès que el cens normalment té una durada llarga i que actualment les relacions jurídiques de llarga durada es veuen molt sovint afectades negativament pel procés de devaluació monetària, les parts poden determinar una clàusula d’estabilització del valor de la pensió És també admissible el pacte en virtut del qual el censalista pot modificar unilateralment la quantia de la pensió si es donen…
clàusula ‘rebus sic stantibus’
Dret
Clàusula que expressa que les obligacions subsistiran mentre les circumstàncies originals no sofreixin modificacions fonamentals; s’oposa al principi de dret pacta sunt servanda
, que obliga al compliment en qualsevol cas.
Ha estat objecte d’una extensa discussió doctrinal i pràctica en les relacions internacionals
lluïsme
Dret català
Dret del senyor directe, anomenat també foriscapi, a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga i, així, lloa i aprova la transmissió.
En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor Quan es tractava de béns feudals, el lluïsme era la…