Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
dividend
Economia
Part dels beneficis que una societat distribueix periòdicament entre els seus accionistes.
L’import corresponent a cada accionista és determinat per la classe i el nombre d’accions posseïdes Els dividends poden ésser pagats mitjançant quantitats líquides, noves accions, bons, etc Generalment són pagats segons els beneficis nets, però és freqüent que les societats en declarin amb càrrec a reserves
albarà
Història del dret
Cèdula que acreditava haver estat pagats els drets de duana.
esforç fiscal
Dret
Volum de recaptació generat pel total d’impostos pagats per una comunitat.
En el règim de finançament de la Generalitat de Catalunya previst a l’Estatut d’Autonomia del 2006, l’esforç fiscal de Catalunya és una variable en l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, ja que la garantia perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients —a fi que els serveis d’educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’estat— està condicionat al fet que aquests governs autonòmics portin a terme un esforç fiscal també…
tresoreria
Història
Oficina del tresorer.
A la corona catalanoaragonesa la tresoreria reial era la responsable del pagament de tots els funcionaris reials i receptora de la major part dels ingressos reials els drets reials, com que no eren patrimonials ni feudals, eren pagats a la tresoreria Era presidida pel qui regia la tresoreria Cada un dels estats de la corona tingué una tresoreria particular
sobrejunter
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, cap d’una junta, o associació lliure de poblacions per a la defensa mútua, que des del segle XIII esdevingué un oficial reial.
Al s XV era assistit per quatre lloctinents llurs salaris eren pagats per les poblacions Tenia l’obligació d’executar les sentències dels jutges i tribunals superiors de Saragossa, apressar els morosos per al pagament dels imposts, agafar els delinqüents, perseguir lladres, vagabunds i malfactors i vetllar per la pau de la seva jurisdicció El regne fou dividit en sis juntes Saragossa, Osca, Jaca, Sobrarb, Eixea i Tarassona
societat dual
Sociologia
Societat escindida per una profunda divisió entre el treball qualificat i el treball no qualificat.
L’estructura social de la societat dual es caracteritza per la formació de dos grups bàsics, un format pels sectors que inclouen els treballs més qualificats i més ben retribuïts i un altre que s’ha de conformar amb treballs precaris, poc qualificats i mal pagats Aquests dos grups tenen escassa relació d’intercanvi, i d’aquesta manera es trenca el procés d’ascens social tradicional Aquest concepte fou especialment estudiat per JKGalbraith amb relació a la societat nord-americana
passiu
Economia
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.
La diferència entre el valor de l’actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d’una empresa actiu menys passiu , igual a net Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma actiu , igual a passiu més net Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu , hom empra el terme exigible , que li és comptablement…
escriptori
Història
Sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en els monestirs, col·legiates i catedrals de l’edat mitjana.
En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al s VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als s VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als s VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà, Sant Cugat del Vallès, Vic…
fadrí
Oficis manuals
Grau de l’organització gremial superior a l’aprenent i inferior al mestre.
Se l’anomenava també oficial, jove o companyó L’accés al fadrinatge podia fer-se un cop finit el període d’aprenent i, pagats els drets corresponents, inferiors als de mestre, s’inscrivien en el llibre de fadrins del gremi Era sotmès a un sever sistema de control havia de viure amb el seu mestre, “menjant, dormint i fent contínua residència” A diferència de l’aprenent, rebia un sou pel seu treball No podia abandonar una tasca començada, i li era prohibit d’establir-se pel seu compte En termes generals, la durada del fadrinatge era de quatre anys, amb tendència a…
detaxa
Transports
Rectificació dels ports pagats en els ferrocarrils, quan és el cas de rebaixar-los, a fi de tornar l’excés del cobrament.