Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
plec palpebral
Anatomia
Antropologia física
Replec falciforme que tapa la carúncula lacrimal i dóna a l’ull una forma aproximadament obliqua.
És característic de moltes races del grup xantoderm, així com dels individus afectats per la síndrome de Down
orbicular de les parpelles
Anatomia animal
Múscul que, situat sota la pell que envolta l’òrbita, acluca les parpelles i afavoreix el pas de les llàgrimes.
glàndula de Meibom
Anatomia animal
Cadascun dels fol·licles sebacis situats entre el cartílag tars i la conjuntiva palpebral; produeix una secreció especial que, en assecar-se, constitueix les lleganyes.
És anomenada també glàndula palpebral
síndrome de Bernard-Horner
Patologia humana
Síndrome que apareix quan hi ha una paràlisi homolateral del sistema simpàtic cervical superior.
Es caracteritza per miosi, ptosi palpebral, enoftàlmia i trastorns vasomotors de la meitat de la cara corresponent
tumor de Pancoast
Patologia humana
Càncer broncopulmonar, generalment de tipus escatós, localitzat en el vèrtex del lòbul superior del pulmó, amb gran propensió a envair les estructures circumdants.
Origina intensos dolors supraclaviculars, i destrucció de les primeres costelles i pot donar lloc a una síndrome de Horner miosi, ptosi palpebral, enoftàlmia i anhidrosi
febre del fenc
Patologia humana
Febre que afecta els malalts quan floreixen les plantes herbàcies.
Produeix una intensa tumefacció de la mucosa nasal, amb secreció, conjuntament amb picor, esternuts, conjuntivitis amb fotofòbia i edema palpebral, etc És produïda pel pollen d’aquelles plantes en individus hipersensibilitzats A vegades va acompanyada de fenòmens asmàtics
grup xantoderm
Antropologia física
Grup de races humanes originari d’Àsia de pell que pot variar d’una pigmentació molt pàl·lida fins a considerablement fosca.
Es caracteritzen també pel plec palpebral més o menys pronunciat, els cabells llisos i molt foscs, i tendència molt clara a la braquicefàlia Comprèn les races paleosiberiana, nord-mongòlida, sínida, sud-mongòlida, indonèsida, polinèsida, esquímida i ameríndia, aquesta darrera exclusiva del continent americà i que comprèn diverses subraces, que presenten uns trets diferenciats respecte al tronc asiàtic principal
bulb raquidi
Situació del bulb raquidi: 1, hipotàlem; 2, hipòfisi; 3, protuberància; 4, bulb raquidi, 5, cerebel; 6, òbex; 7, vèrtebres cervicals (seccionades), 8; medul·la espinal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància de l’extremitat superior de la medul·la espinal, entre la protuberància anular i el forat occipital.
La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials