Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pantocràtor
Sobrenom (‘totpoderós’, o, més exactament, ‘que ho té o ho domina tot’) donat a Zeus i a d’altres divinitats gregues de l’època hel·lenística.
pantocràtor
Pantocràtor romànic, voltat de tetramorf, representat en la taula de baldaquí de Tost (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Art
Religió
Representació de la figura de Crist com a senyor de l’univers i en actitud de beneir en els absis i en les cúpules de les esglésies.
El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o portades, sigui…
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint…
ametlla mística
Ametlla mística amb la imatge de la Mare de Déu, al timpà de l'esglèsia de Cornellà de Conflent
© Fototeca.cat / Arxiu Mas
Art
Ornament en general de forma el·líptica, originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica, que encercla una figura sagrada a la qual hom vol donar un relleu especial.
En l’art romànic, tant en la pintura com en l’escultura, el trobem en representacions del Pantocràtor absis de Sant Climent de Taüll, segle XII, de la Mare de Déu timpà de l’església de Cornella del Conflent, segle XII, i posteriorment d’àngels i sants representació d’un àngel en una clau de volta de la nau central de la Seu de Lleida, segle XIII
timpà
Timpà de la catedral de Verona, amb la Mare de Déu i el Nen com a tema central i l’Anunciació als pastors i l’Epifania com a temes secundaris
© Corel Professional Photos
Arquitectura
A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha…
música del monestir de Ripoll
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Ripoll (Ripollès).
El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals segons F Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 23, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 23 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…
art català
Pintures rupestres del Cogul
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…