Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
pastís
juantiagues (CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Preparació culinària, generalment cuinada, elaborada amb ingredients diversos (carn, peix, ous, hortalisses, cereals, etc.), que és presentada sovint en forma circular, com si fos un pastís.
pastís
© Fototeca.cat
Pastisseria
Qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn.
Les formes, les dimensions i els ingredients addicionals dels pastissos són molt diversos, i hom els guarneix o els farceix amb crema, fruita, etc Les pólvores per a productes de pastisseria són barreges de diversos ingredients, especialment de farines, fècules, ous, llet i derivats, fruita seca, sucs de fruita concentrats, vainilla, cacau i derivats, canyella, extractes de cafè, espècies, aromes, sucre, sal, greixos, llevats naturals o gasificadors i additius colorants, texturitzadors i àcids orgànics Llur valor nutritiu és energètic, especialment si són rics en greixos Són poc digeribles, a…
pastís
Enologia
Licor aperitiu d’uns 45° alcohòlics, originari de Marsella i típic de Provença, fet amb anís, badiana, regalèssia i altres productes aromàtics.
Hom el consumeix tallant-lo amb unes cinc parts d’aigua fresca, i en resulta una beguda opalina, refrescant i tònica Ha estat industrialitzat sota diferents marques, bé que hom n’elabora moltes formes casolanes És considerat l’aperitiu francès per antonomàsia
pastís
© Fototeca.cat
Pastisseria
Menja de confiteria, com ara els bescuits, les coques, els tortells, les ensaïmades, els melindros, els púdings, les rosquilles, etc.
mona
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes…
encaramel·lat
Alimentació
Dit de l’aliment recobert de caramel
.
Pot ésser en forma de pastís, recobert per la part superior, o una peça xiclet, fruites seques, bombó, etc recoberta de caramel dur
roseta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI apareix…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina