Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
semiconserva
Alimentació
Producte alimentari estabilitzat per un temps limitat, mitjançant un tractament adient i envasat en recipients impermeables a l’aigua a pressió normal.
La seva estabilitat pot ésser prolongada si hom el guarda refrigerat Les semiconserves solen ésser de peix sencer o en filets i ous de peixos caviars i similars El condicionament inadequat, a vegades en ésser confosos amb veritables conserves, pot ésser causa d’intoxicacions Són semiconserves la llet pasteuritzada i molts plats preparats
sanejament
Medicina
Branca de la medicina preventiva que té per missió l’actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i pública, amb la finalitat de conservar la salut, evitar les malalties i incrementar el benestar.
El sanejament comprèn la higiene dels aliments i les begudes i dels individus que els manipulen, l’abastament d’aigua potable i de llet pasteuritzada, la salubritat de les cases, la descontaminació dels corrents d’aigua i d’atmosfera, l’eliminació d’escombraries i d’aigües residuals, la lluita contra els artròpodes i rosegadors, la creació d’espais verds i la vigilància dels espais i ambients de recreació, etc
fosfatasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi (hidrolasa) dels enllaços èster fosfòrics.
Constitueixen un gran grup d’enzims, molts dels quals són implicats en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari Han estat dividides en dos grups principals les fosfomonoesterases i les fosfodiesterases , segons que actuïn, respectivament, sobre monoèsters o sobre dièsters de l’àcid fosfòric Dintre les fosfomonoesterases són importants les fosfatases alcalines , de pH òptim alcalí, trobades en molts teixits animals i a la llet, i les fosfatases àcides pH òptim àcid Entre les fosfodiesterases són importants les desoxiribonucleases , que hidrolitzen l' ADN Les fosfatases…
margarina
Alimentació
Emulsió plàstica de greixos i olis que no procedeixen de la llet o que només en procedeixen en part.
És un producte fonamentalment gras que, per les seves propietats físiques i sensorials, pot ésser emprat amb les mateixes finalitats que la mantega Fou ideada pel francès Mège-Mouriès, que guanyà el concurs convocat el 1869 per Napoleó III per a solucionar l’escassetat de mantega durant la guerra Per a elaborar-la partia d’oleomargarina part més fluida del seu, la digeria amb suc gàstric artificial i extret de glàndula mamària i ho mesclava amb una certa proporció de llet La possibilitat de falsificar la mantega amb margarina en feu necessari el control Avui el consum de margarina és molt…
alteració microbiològica d’aliments
Alimentació
Dret penal
Alteració produïda en els aliments com a conseqüència de l’activiat de microorganismes.
L’alteració microbiòtica pot donar lloc a un aliment d’aspecte desagradable i d’olor dolenta, però inofensiu, o anar més enllà i que resulti perillós per a la salut, si els microorganismes contaminants són patògens Els microorganismes responsables solen pertànyer a un d’aquests tres tipus floridures, llevats o bacteris Els factors ambientals necessaris per al creixement de cadascun d’ells són diversos, i per tant, de les propietats físiques i de la composició química de l’aliment dependrà, en gran part, que s’hi installi un tipus o altre de germen En general, l’alteració d’un aliment és…
mantega

Mantega
© Comstock
Alimentació
Producte gras, sòlid i homogeni, obtingut mecànicament en batre i amassar, amb modificació biològica o sense, la llet o la seva crema.
Ha de tenir un mínim d’un 80% de greix i un màxim d’un 16% d’aigua També inclou petites quantitats d’altres components de la llet La crema o nata, que conté d’un 30 a un 35% de greix, pot ésser àcida o dolça, segons que procedeixi de la separació espontània o de la centrifugació en desnatadores En el primer cas hom obté la mantega àcida , i en el segon la industrial, la mantega dolça La batuda és feta a les mantegueres, segons diferents models, capacitats i intensitat i ritmes d’agitació Gràcies a la batuda es trenquen els glòbuls de greix de la crema, que se solidifica tot formant dues…
gelat

Noia menjant un gelat
© Fototeca.cat
Alimentació
Producte obtingut en batre i congelar una barreja pasteuritzada i homogeneïtzada de llet o derivats lactis i altres aliments (sucre, ous o derivats, greix, estimulants i fruita i derivats) amb additius (aromatitzants, texturitzants —espessidors i tensioactius—, colorants i àcids orgànics).
La composició és variada, com també les formes comercials talls, cornets, bastons, a vegades amb coberta de xocolata En alguns gelats, l’aigua substitueix totalment o parcialment la llet sorbets El valor nutritiu dels gelats —especialment si contenen llet— és important L’augment de volum a causa de l’aire incorporat en batre'l overrun influeix sobre la textura Hi són essencials la higienització i el condicionament en fred, puix que pot ésser vehicle de gèrmens nocius
llet

Got de llet
© Dreamstime
Alimentació
Líquid secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, després del part, per alimentar el nounat.
La llet dels primers dies després del part és el calostre , d’un valor més immunològic que alimentari En alimentació humana hom empra la llet d’animals domèstics que la produeixen en quantitat vaques, cabres, ovelles, someres, egües, camelles, rens, búfals, zebús, llames i iacs La llet de vaca La llet de vaca , la més important, és un líquid opalí, blanc o una mica groguenc, d’olor característica i lleugeríssimament dolç La seva composició mitjana és 3,8% de lípids, 3,3% de proteïnes d’alt valor biològic, 4,8% de glúcids, 0,7% de minerals,…