Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
patata del bufet

Patates del bufet blanques
Horticultura
Varietat de patatera, productora de patates (patates del bufet) de bona qualitat, de la qual hom conrea tres variants.
La variant mata alta és una patatera de dimensions considerables la flor és blanca i grossa, i les patates, de color blanquinós, són ellíptiques o aplanades La variant mata baixa és més petita que l’anterior, però no tan productiva La variant morada o blava, d’aspecte semblant a l’anterior, té les flors liles i les patates són morades
escarabat de la patata

Aparellament de dos escarabats de la patata
Entomologia
Escarabat de la família dels crisomèlids, d’uns 11-12 mm de llargària i de forma oval, de color groc, amb el dors de cada èlitre solcat per cinc bandes negres longitudinals.
Hom l’anomena també dorífora Procedent de l’Amèrica del Nord, a la fi del segle XIX arribà a Europa amb un carregament de patates, i s’hi estengué ràpidament des d’aleshores, ha esdevingut una plaga terrible per a les patateres i altres conreus Hom el combat amb DDT, arsenat de plom, lindane, etc
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
moniato

Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…
actinomicosi

Patata infectada per actinomicosi
Rasbak (CC BY-SA 3.0)
Fitopatologia
Malaltia de la patata produïda per l’actinomicet Streptomyces scabies, coneguda també per sarna de la patata.
alpha
Agronomia
Varietat de patata, arrodonida i de pell clara i rugosa.
La polpa, dura, és de poca qualitat per al consum
crisomèlids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters fitòfags, de cos globular i de colors vius i variats, sovint metàl·lics.
Els més típics són les crisomeles i l’escarabat de la patata Les larves dels crisomèlids viuen generalment sobre les plantes, bé que algunes són perforadores i moltes d’elles nocives per a l’agricultura
acetoarsenit de coure
Química
Pólvores cristal·lines de color verd, estables a l’aire i a la llum, gairebé solubles en aigua.
És conegut també com a verd de París o verd de Schweinfurt És emprat com a insecticida d’ingestió, sobretot per a combatre l’escarabat de la patata, i també com a pigment en pintures marines