Resultats de la cerca

És una planta originària de l’Índia, però és conreada a totes les regions tropicals d’Orient

D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat

Comprèn unes 1300 espècies, pròpies de les regions tropicals, entre les quals destaquen el bètel Piper betel , la cubeba Piper cubeba i el pebrer Piper nigrum

Hom anomena pebre negre el fruit no ben madur, dessecat, i pebre blanc el fruit madur, dessecat i privat de cobertes Tant el pebre negre com el pebre blanc, com també tots els altres pebres llarg, vermell, de Jamaica, etc, són aromàtics, sovint de tast pungent, a causa de les oleoresines o dels alcaloides, són emprats com a condiment i per a adobar carns i derivats i hom els consumeix sencers o polvoritzats L’anàlisi en especial dels polvoritzats, que són fàcilment adulterables inclou micrografia, determinació d’olis volàtils i fixos, d’extractes eteri, alcohòlic i aquós, de cendres, d’…

La majoria tenen teixits resinífers, l’exsudat dels quals, de vegades, és irritant o verinós Presenten fulles alternes, usualment pinnaticompostes, o simples, sense estípules Les flors són petites, regulars, bisexuals, de calze i corolla pentàmeres, de cinc a deu o més estams, i disposades en panícules L’ovari és superior, d’un a cinc carpels, cadascun dels quals conté un òvul pendular El fruit és drupaci la llavor no té pràcticament endosperma, però sí dos cotilèdons brillants Les anacardàcies proporcionen tanins, fusta i sobretot fruites mango i nous anacard, festuc, etc Algunes espècies…

Tot i que és originària de l’Amèrica Central, les Antilles i el sud de Mèxic, aquesta espècie també es conrea en altres indrets del món El condiment s’obté dels fruits immaturs Té un sabor i una aroma que recorden el clau, la canyella, el pebre negre i la nou moscada És molt apreciat per la gastronomia caribenya, encara que també és emprada en receptes pròpies de la cuina alemanya, danesa i nord-americana