Resultats de la cerca

Els primers documents musicals localitzats a Vilafranca són pergamins de cant pla i de polifonia del segle XV, entre els quals destaca la Missa de Barcelona , avui dipositada a la BC i una de les obres europees més importants de polifonia de l’Ars Nova L’orgue de la basílica de Santa Maria ja existia el 1450, i des del segle XVI ja hi ha força notícies de la capella de música de la vila, la qual l’any 1553 era dirigida per J Puig Al segle XVII, a Vilafranca ja hi havia almenys tres capelles de música en actiu les del convent de Sant Francesc, la dels trinitaris i la de la comunitat de…

És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…

El 2018 la UNESCO inclogué aquesta tècnica en el patrimoni cultural immaterial de la humanitat A Catalunya, el nombre de construccions de pedra seca s’estima en 19000 sobretot barraques, marges, murs, cisternes, masos i pous Des del 2024 la declaració de patrimoni cultural immaterial inclou també la utilització de la tècnica en construccions d’Andorra

Els ceps duren molts anys, i els raïms són poc ramificats, amb peduncle no gaire llarg ni fort La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella

És una de les varietats utilitzada en l’elaboració de xampany Denominat també pansa , pansal , pansalet i cartoixà , és important al Camp de Tarragona i al Penedès  La denominació catalana cartoixà s'utilitza especialment al Penedès, i pansa blanca , a la zona d'Alella

Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser…

Antigament era un ofici menestral, i els gremis de boters, especialment importants en els ports d’exportació, existien ja a Barcelona des de mitjan segle XIII A Mallorca els boters apareixen en les ordinacions del 1441 formaven la confraria de Sant Joan Baptista A més dels boters agremiats hi havia fabricants de botes a moltes poblacions litorals del Penedès o del Camp de Tarragona, sobretot durant el segle XVIII, en relació amb l’exportació de vi a Amèrica i al nord d’Europa Les darreres ordinacions barcelonines de boters foren aprovades el 1798 El 1880, en plena expansió de la indústria…

Pren el nom del càrrec i la jurisdicció medievals del veguer Durant la Segona República, el projecte del 1933 de divisió territorial de Catalunya establia nou agrupacions, que en la Divisió Territorial de Catalunya 1936 foren anomenades regions Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya 1979, no fou fins a l’ Estatut d’Autonomia del 2006 , que hom tornà a plantejar formalment les vegueries com a àmbit específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i amb personalitat jurídica pròpia i com a organització territorial de gestió dels serveis adoptada per la…

És conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès