Resultats de la cerca

Els interfluvis del peneplà, planers i poc elevats, dominen les valls corresponents amb un pendent molt suau El peneplà és de fet el resultat de l’acció erosiva sobre una vasta estructura rocallosa, és a dir, la conseqüència final de tot un cicle d’erosió que, segons la teoria de Davis —creador del terme— comporta tres fases o estadis essencials joventut, maduresa, senilitat En un peneplà hom troba relleus residuals com els monadnocks , originats per causa de llur major resistència a l’erosió härtling o perquè es troben bastant allunyats de les valls…

El cim pot ésser pla com a testimoni d’un antic peneplà o d’una superfície estructural, molt inclinat com a fragment d’un hogback o en pa de sucre L' inselberg es forma en regions de clima sec i calorós

Segons l’origen, pot ésser de dos tipus monadnock de resistència , pel fet d’ésser constituït per roques dures resistents a l’erosió, i monadnock de posició , a causa de la seva posició allargada respecte a les valls principals, situades en les línies de partició d’aigües

És el resultat d’una erosió diferencial que rejoveneix el relleu d’un peneplà Les crestes resten formades per roques dures, puix que l’erosió suprimeix les menys resistents excavant valls en forma de solc

Bé que es troben formacions anàlogues en sectors de la Patagònia argentina i de l’Àfrica del SW, el scrub típic és representat a tots els estats continentals d’Austràlia, des de la Gran Badia Australiana fins al golf de Carpentària, i entre la Great Dividing Range i el peneplà del SW, sempre entorn del desert central

És característic de les regions d’estructura concordant horitzontal i es forma per erosió i desgast dels materials més tendres de les capes anteriors Cal no confondre'l, però, amb un peneplà com a exemple de plataforma estructural hom pot esmentar els páramos de la Meseta central península Ibèrica, els de la conca parisenca plateaux de Beauce, Brie, Valois i un dels més espectaculars, l’altiplà del Colorado EUA

En regions abundants en aigües els rius són continus i de cabal considerable, proporcional a l’extensió del vessant Si les dimensions del vessant són menors i el cabal és petit —pocs litres per segon—, a Catalunya hom en diu rieres En regions de poques aigües, un riu és el desguàs d’una conca d’extensió almenys regional i no és pas sempre continu, i el seu cabal és molt migrat un cas límit es dóna a les regions desèrtiques o peridesèrtiques en què el riu només esporàdicament porta aigua, com els uadis de l’Àfrica septentrional Un riu pot originarse per la fusió de la neu o de les glaceres, ja…

El llit fluvial és el lloc per on corre o ha corregut el cabal d’aigua del riu, i té una forma i unes dimensions variables prop del naixement del riu té forma de V, a la part mitjana la té semicircular, i al final és més ample que profund Com que el cabal d’un riu és variable, també ho és el llit durant el Pliocè i el Plistocè els cabals i els llits canviaren molt, i es construïren, en molts casos, terrasses sobre els llits Així com el llit es forma per l’erosió vertical del riu, la vall fluvial es forma per l’erosió lateral la forma general de les valls fluvials és la d’una V, les branques…

El concepte fou introduït pel gèoleg americà William Morris Davis, el qual distingia tres fases o estadis dins el cicle una fase de joventut , caracteritzada per l’agressivitat de les formes de relleu i la intensitat del procés erosiu una fase de maduresa, en què hi ha tendència a un equilibri i l’erosió va fent-se menys intensa, i una fase de vellesa , en què les formes de relleu pràcticament han desaparegut i l’erosió és mínima Hom ha discutit molt aquesta imatge —excessivament antropocèntrica— de l’evolució del relleu El concepte de cicle d’erosió ha estat, de fet, substituït per la idea d…