Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
sistema penitenciari
Dret penal
Conjunt de mètodes adoptats modernament per a càstig i correcció dels penats amb vista a una tasca reformadora, com també el règim i els serveis dels establiments destinats a aquest fi.
Des de l’1 de gener de 1984 Catalunya té transferides les competències en matèria de serveis penitenciaris Aquestes competències les úniques a ser transferides a una Comunitat Autònoma espanyola faculten la Generalitat de Catalunya per a coordinar i supervisar la implantació de polítiques en aquest àmbit en el marc de la normativa penitenciària estatal, continguda a la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, General Penitenciària, reformada l’any 2003 La Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia és l’encarregada d’implantar les propostes, els plans i els programes…
centre penitenciari
Dret penal
Establiment on els reus sofreixen condemna o són sotmesos a un règim regenerador, o bé hi són recloses persones processades o inculpades provisionalment mentre se’n tramita la causa.
grau
Dret penal
Cadascuna de les parts en què es divideix la durada de les penes.
En el codi penal espanyol, cada pena és dividida en tres graus mínim, mitjà i màxim, o tercer, segon i primer, respectivament, aplicables segons la culpabilitat apreciada a l’autor En el primer grau es classifiquen els presos més perillosos, que no poden demanar permisos per a sortir de la presó En el segon, els presos tenen dret a 36 dies de permís a l’any si han complert una quarta part de la condemna Preveu la possibilitat d’un règim força obert si el pres té feina fora de la presó En el tercer grau, els presos només estan obligats a romandre vuit hores a la presó, per a dormir-hi Els dies…
penitencier
Cristianisme
Un dels canonges d’ofici dels capítols de les catedrals i anteriorment també col·legiates, que té com a obligació d’escoltar les confessions dels fidels a les catedrals, amb potestat d’absoldre els pecats i censures reservats al bisbe.
Foren creats pel concili quart del Laterà 1215 i llur funció regularitzada pel concili de Trento El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi
colònia penitenciària
Dret penal
Establiment penal constituït en unitat d’explotació econòmica agrícola o industrial, on els condemnat treballen sota un règim penitenciari progressiu, obert i amb condicions laborals generals.
És utilitzat especialment per a la readaptació de delinqüents i per a la regeneració de perillosos o inadaptats socials Anteriorment expressava un establiment penitenciari situat fora de la metròpolis, en alguna de les seves colònies, on es practicava el treball forçat i on hom portava els delinqüents més perillosos socialment o políticament
penal
Dret penal
Centre penitenciari on els penats compleixen penes.
D’acord amb el Reglament de Serveis de Presons en vigor hi ha centres preventius o de detenció , regionals o interprovincials, per a custòdia de presos i compliments no superiors a sis mesos, i centres de compliment o correcció , per a penats privats de llibertat, que poden incloure centres hospitalaris i assistencials, establiments per a menors de vint-i-un anys i establiments ordinaris, sia de règim tancat per a condemnats hostils o refractaris, sia de règim obert per als qui poden treballar en condicions laborals normals fora de la presó, sia de règim intermedi per als qui presenten…
workhouse
Sociologia
A Anglaterra i a Gal·les, establiments d’assistència pública destinats a recollir els indigents i donar-los feina.
Foren creades, a partir del 1623, d’acord amb la Poor Relief Act 1601, per tal d’afrontar el creixement del pauperisme Tenien un règim intern de caràcter penitenciari separació de les famílies, alimentació deficient i condicions de vida pèssimes El 1918 es convertiren en asils per a vells desvalguts
camp de treball
Història
Camp de concentració en el qual els reclusos són constrets a treballar ( treballs forçats
).
Durant la Guerra Civil de 1936-39 funcionaren als Països Catalans, organitzats pel govern republicà, alguns camps de treball per a presos polítics, com el dels Omells de Na Gaia Urgell Actualment, si bé el règim penitenciari espanyol procura que tot penat i fins i tot pres preventiu pugui exercitar el dret al treball, aquest mai no pot ésser imposat com a pena, ni tan sols de forma subsidiària
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…
arrest
Dret
Pena de privació de llibertat, durant un temps generalment breu, que pot ésser imposada pels jutges o els tribunals, per l’autoritat governativa o per l’autoritat militar.
En el Codi Penal del 1995 desaparegueren l' arrest menor i la possibilitat d’una execució domiciliària com a penes privatives de llibertat En el seu lloc, aparegué la pena d' arrest de cap de setmana amb les següents característiques durada de trenta-sis hores equival a dos dies de privació de llibertat es pot imposar un màxim de vint-i-quatre caps de setmana, llevat que operi com una pena substitutiva d’una altra pena de privació de llibertat s’haurà de complir en un centre penitenciari o en un dipòsit municipal, encara que normalment s’utilitzin els departaments d’ingressos de…