Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
periglacial
Geomorfologia
Hidrografia
Dit del sistema d’erosió i formes de modelat, característiques de les regions fredes de la Terra, no recobertes pel glaç d’una manera contínua, i on les alternances de glaç i desglaç són el factor erosiu essencial.
El sistema periglacial es localitza en dues zones principals sectors d’alta muntanya, per damunt de l’estatge forestal, amb una temperatura mitjana durant uns quants mesos inferior als zero graus, i sectors de latituds molt elevades En aquesta darrera zona es distingeixen dos sectors diferents el polar continental Sibèria oriental, per exemple, i el polar oceànic Spitzberg, litoral W de Grenlàndia, amb hiverns relativament menys freds que l’anterior En els cims de les muntanyes l’exposició dels vessants facilita més S o menys N l’acció erosiva el mantell herbaci també actua, en…
plicació
Geomorfologia
Hidrografia
Terme que designa formes específiques originades per l’acció del glaç a l’interior d’un terreny; es tracta sovint d’una acumulació de blocs disposats en una sèrie de petites ondulacions.
Són característiques del sistema d’erosió periglacial
grèze litée
Geomorfologia
Hidrografia
Massa detrítica acumulada al peu d’un vessant, on els detrits que la formen es presenten ordenadament.
La seva formació és deguda a l’acció del pipkrake i a l’arrossegament sobre una lleugera capa de fang, ultra a l’acció de la gravetat La grèze litée és una formació característica del periglacial, que presenta una alternança de materials fins i grossos, corresponents a diferències d’intensitat de glaç periòdiques
crioturbació
Geomorfologia
Hidrografia
Modificació en la disposició de les capes d’un sòl o d’una formació sedimentària deguda a l’acció del glaç.
L’observació dels efectes que produeix permet de reconèixer en una àrea determinada la importància del sistema periglacial durant els períodes freds del passat És produïda per l’augment del volum de l’aigua en glaçar-se, la qual, en fer pressió —que pot arribar a ésser considerable—, forma petits plecs, involucions, bofegaments i fractures
esbaldregall
Geomorfologia
Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant.
La seva formació va lligada a la morfologia del terreny diàclasi, estratificació i a les condicions climàtiques així, en el medi periglacial els esbaldregalls han estat formats ordenadament gràcies a l’arrossegament d’aquests pel fang format a partir de l’acció destructiva del glaç sobre les roques gelivació En l’esbaldregall per gravetat els materials més grossos han estat acumulats més lluny del vessant que els petits
fluvioglacial
Hidrografia
Dit del dipòsit que té l’origen en els corrents d’aigua de fusió que es formaren prop del límit de fusió del glaç i que constituïren veritables rius, molt carregats de materials d’arrossegament derivats de les morenes.
La sedimentació d’aquests materials a la zona de clima periglacial, fred i sec, donà lloc a l’acumulació de la grava d’origen morènic L’erosió d’aquests dipòsits i llurs acumulacions successives formaren les terrasses d’origen fluvioglacial, les quals són molt importants per a determinar la cronologia del Plistocè Uns altres dipòsits d’origen fluvioglacial són les varves , les quals s’inicien en els sediments lacustres formats per les aportacions dels torrents d’origen glacial
fusió
Geologia
Fosa de la neu i el glaç, que, a conseqüència de la translació de la Terra entorn del Sol, té lloc en el canvi estacional quan la temperatura tendeix a augmentar.
Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de…
hidrolacòlit
Geomorfologia
Hidrografia
Turó d’origen periglacial d’alguns metres o algunes desenes de metres d’alçada i de forma circular.
La seva formació és deguda a la presència d’aigües subterrànies, de dèbil cabal, que, en contacte amb un sòl superficial glaçat, es gelen i formen una cúpula de glaç, que provoca l’aixecament d’una capa de terreny superficial
camp de pedres
Geomorfologia
Hidrografia
Forma de relleu, característica de les regions de modelat periglacial, constituïda per extensions horitzontals o subhoritzontals d’esbaldregalls fins, produïts per la gelivació.
camp de fang
Geomorfologia
Forma de relleu, característica de les àrees de modelat periglacial, constituïda per l’aglomeració de grànuls de fang, a vegades fixats pels líquens.
Els camps de fang es desplacen lentament mitjançant els mecanismes de solifluxió, destruïnt la vegetació que troben al seu pas