Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
perllonga
Construcció i obres públiques
Biga o peça de fusta que, disposada transversalment a l’embigat d’un sostre, el sosté.
llistó de cel ras
Construcció i obres públiques
Cadascun dels trossos de perllonga que hom col·loca a l’embigat d’un sostre per clavar-hi el canyís.
llum d’aproximació
Transports
Llum que perllonga l’eix de les pistes d’aterratge dels aeroports a fi d’orientar els pilots en els aterratges nocturns.
codast
Transports
Peça d’acer o fusta amb la qual acaba la part de popa de la quilla i que es perllonga per l’obra morta.
En el codast acaben les planxes o els taulons del folre exterior serveix també de suport a l’eix del timó La seva forma depèn del tipus de popa
xifosurs
Zoologia
Ordre d’artròpodes, de la classe dels merostomats, caracteritzats pel seu cos aixafat dorsiventralment —molt semblant al dels trilobits—, amb segments anteriors fusionats dorsalment per a formar un escut o cuirassa.
Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…
art andalús
© Lluís Prats
Art
Art desenvolupat a la zona meridional de la península Ibèrica, després de la colonització castellana.
El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…
gresa
Transports
Solc longitudinal a cada banda de la quilla d’un vaixell de fusta i que es perllonga per les rodes fins al cantell superior de la cinta.
Hom arramba la paralla al tros de gresa de la quilla, i encasta les testes de les altres filades als trossos de gresa de les rodes
literatura andalusina
Literatura
Literatura àrab d’Al-Andalus.
Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al s XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al s X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī 1030, panegirista d’…
cronista d’Índies
Història
Càrrec annex al servei de l’administració central castellana, creat oficialment per Felip II (1571) i que es perllongà fins al s XVIII, quan fou traspassat a l’Acadèmia de la Història.
La seva tasca era d’escriure la història general de les Índies amb la màxima precisió i veritat que fos possible durant algunes èpoques tingué també afegit el càrrec de cosmògraf reial Entre els qui ocuparen el càrrec cal recordar J López de Velasco 1571-91, autor de la notable Geografía universal de las Indias Madrid 1894, i A de Herrera i Tordesillas 1596-1625, que escriví les Décadas o Historia general de los hechos de los castellanos en las islas y Tierra firme del mar océano , primera obra de conjunt sobre el mig segle de colonització 1500-50 Uns altres…
mesta
Història
Associació dels grans ramaders transhumants de la corona de Castella.
Durant l’alta edat mitjana hom anomenava mesta les pastures comunals, l’administració de les quals donà lloc a la formació de federacions locals i regionals de ramaders, les quals adoptaren el mateix nom Les diferents mestas regionals foren unificades per Alfons X el 1273, amb el nom d’Honrado Concejo de la Mesta, que tingué una immediata motivació de caràcter fiscal Tanmateix, l’existència de la poderosa institució responia a la importància assolida per la ramaderia dins l’estructura econòmica de Castella, potenciada al s XIII amb la consolidació dels grans latifundis a Extremadura i…