Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
aigua picant
Alimentació
Agronomia
Aigua mineral carbònica, que pica al paladar a causa de l’àcid i l’anhídrid carbònic que conté.
croquet
En el croquet els jugadors han de fer passar unes boles, picant-les amb una maça de mànec llarg, a través dels diferents arcs d’un itinerari establert
Middlesbrough Croquet Club
Altres esports de pilota o bola
Joc que consisteix a fer passar unes boles a través d’uns arcs plantats a terra, colpejant-les amb una maça.
El terreny de joc té unes mides aproximades de 32 × 25 m, i hi ha plantats catorze arcs a diferents distàncies que defineixen un itinerari Els jugadors, competint individualment o en equip, han de fer passar les boles de fusta o de plàstic picant-les amb una maça de mànec llarg, a través de tots els arcs de l’itinerari establert Les primeres referències parlen d’un joc similar practicat al Llenguadoc durant els segles XII i XIII conegut com paille-maille o pilota maça, que es jugava sota cobert Fou un passatemps de la noblesa que posteriorment es difongué per Escòcia i Anglaterra…
maça
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consta d’una maça o martell de fusta, similar al que fan servir els boters Era molt utilitzat antigament per a anunciar l’ofici de tenebres de Setmana Santa, en substitució de les campanes Els nois joves passaven per les cases del poble picant les portes de les cases per tal de comunicar l’ofici També era emprat durant l’ofici tot picant en els bancs de l’església, juntament amb el carrau i les matraques
terrandòs
Terandòs
Toffel (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 10 a 20 cm d’ample, de color blanc o una mica embrunit, tomentós, en forma d’embut i amb el marge enrotllat, de cama curta, de làmines espaiades i decurrents, de carn blanca i ferma, i de llet blanca i acre.
Es fa sobretot en boscs caducifolis No és mengívol pel seu gust fort i picant
canyella blanca
Botànica
Escorça del canyeller blanc.
És aromàtica, de sabor picant i amarg, i emprada com a espècia i com a estimulant estomacal i tònic
ragusà
Ragusà
Alimentació
Formatge de pasta dura fet amb llet de vaca, fermentat en salmorra, i a vegades fumat, típic de Ragusa (Sicília).
Té el 44% de greix i és de tast dolç i suau, però si ha madurat més de sis mesos és picant i saborós i sol ésser consumit ratllat
carboner
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
eucaliptol
Farmàcia
Oli obtingut per destil·lació de les fulles de distintes espècies del gènere Eucalyptus
.
L’eucaliptol és un líquid d’olor camforàcia i de tast fresc i picant Té una forta acció local com a anestèsic i antisèptic, i és emprat en bafs com a expectorant
pebràs lleter
Pebràs lleter
Johnny Wilson (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell blanc o amb taques brunenques, de fins a 25 cm de diàmetre, en forma d’embut, amb el marge enrotllat i amb les làmines decurrents, i de cama curta, gruixuda i blanquinosa.
La carn és ferma i la llet és molt acre i de color blanc, que, en assecar-se esdevé d’un verd groguenc Es fa en boscs És comestible, però molt picant i una mica indigest
culleres
Música
Instrument idiòfon d’entrexoc format per dues culleres.
Per a produir el so s’agafen pel mànec amb una sola mà, interposant un dit entre ambdues culleres, tot picant sobre un genoll ajudats per l’altra mà La posició més generalitzada disposa les culleres amb la cavitat còncava cap a l’exterior