Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pigostil
Anatomia animal
Darrer os de la columna vertebral de certs animals vertebrats (la major part dels ocells, alguns peixos, etc) format per la fusió de les últimes vèrtebres caudals.
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
aleta
Tipus i disposició de les aletes en els peixos
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una orca ©…
rectriu
Anatomia animal
Cadascuna de les grosses plomes fixades al pigostil, el conjunt de les quals forma la cua dels ocells.
Bàsicament, permeten a l’ocell de controlar la direcció i la profunditat del vol i frenar en l’aterratge Llur nombre oscilla entre 6 i 32, bé que generalment és de 10 o 12 La forma i les dimensions també són variables segons les espècies i el sexe, i així poden tenir una part sense barbes, tenir-les modificades, ésser molt curtes o desmesuradament llargues, no ésser totes idèntiques, etc En certes espècies, a causa de la forma i el colorit, són elements importants en les exhibicions nupcials
neornites
Ornitologia
Subclasse d’ocells que tenen menys de tretze vèrtebres caudals lliures i les de l’extrem generalment soldades formant el pigostil.
La cua, doncs, és reduïda i amb les plomes disposades en ventall Comprèn tots els ordres d’ocells vivents i alguns de fòssils
tinamiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, de 18 a 60 cm, que tenen l’estern amb quilla i els músculs pectorals ben desenvolupats, però són d’ales reduïdes, volen malament i durant distàncies curtes, no tenen pigostil, les rectrius són molt curtes o bé hi manquen, el bec és prim i les potes són fortes.
Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia