Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
clavell de trenta

Clavell de trenta
V.S. Volkotrub (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, oriünda de la Xina i del Japó, que té una alçària de 15 a 40 cm; és de fulles lanceolades i flors simples o dobles, rosades o violades, diversament clapejades.
Cal destacar-ne la varietat heddervigi , de flors generalment dobles i fulles glauques, i la varietat laciniatus , de pètals laciniats Hom n'efectua la sembra pel març o l’abril, en planter, i en transplanta els plançons pel maig o el juny
cohort
Ecologia
Conjunt d’individus d’una població nascuts o reclutats en el mateix interval de temps, i per tant d’edat similar.
El terme té aplicació, sobretot, en l’estudi dels ecosistemes forestals En aquest cas, l’interval de temps que es considera per definir una cohort pot variar des d’uns pocs anys fins a unes quantes dècades, depenent del temps necessari perquè els arbres s’estableixin i es tanqui la volta Quan la volta està tancada, l’entrada de nous individus queda exclosa Generalment, després que una pertorbació hagi destruït totalment el bosc, els nous plançons que neixen tenen tots la mateixa edat En aquest i altres casos en què tots els individus de la població tenen una edat semblant es…
arbre de la creu
Cristianisme
Figuració al·legòrica, que apareix ja als s. II-III, basada en la comparació d’Adam amb Jesús i en la de l’Arbre del Bé i del Mal amb la creu del calvari, la fusta de la qual fou identificada aviat amb la d’aquell.
N'hi ha representacions artístiques, com les de rerecor de Notre-Dame de París i de la catedral de Toledo, les vidrieres de Troyes i els relleus del claustre de la catedral de Barcelona, on apareix Set, darrer fill d’Adam, en l’acte de rebre de l’àngel guardador del Paradís les llavors de l’Arbre del Bé i del Mal i en el de plantar-les en el cadàver d’Adam, d’on sorgirien tres plançons, de xiprer, palma i cedre, que després de molts esdeveniments proporcionaren la fusta de la creu del calvari Un retaule atribuït a Pere Nicolau, del Museu de València, representa l’escena de Set…
abrigar
Agronomia
Resguardar els ceps i els plançons per donar-los estabilitat i abric a les arrels.
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…
arnot
Agronomia
Caixa o gàbia circular feta de canyes, fustes, etc, que serveix per a protegir els plançons i els troncs dels arbres.
clavellina

Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
literatura infantil
Literatura
Literatura destinada a un públic infantil.
Al segle XVIII s’inicià a Europa l’interès pels infants i com a conseqüència d’això es desenvolupà una literatura infantil escrita de caràcter didàctic i moralitzant, que pretenia de combinar el divertiment amb la instrucció Alhora, els contes populars, explicats oralment des de temps immemorial, foren recollits des de la primeria del segle XIX per folkloristes, com els germans Grimm, i posats per escrit 1812 Perrault ja n'havia publicat una selecció el 1697 A mitjan segle XIX hom en féu edicions dedicades als infants, illustrades per dibuixants famosos, com ARackham Autors com Andersen…