Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
plutoni
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 94, pertanyent a la sèrie dels actínids.
Fou el segon dels elements transurànids coneguts, descobert per G Seaborg i el seu equip, els quals obtingueren a Berkeley l’any 1940 l’isòtop 2 3 8 Pu per bombardeig de l’urani natural amb deuterons en un ciclotró En són coneguts nombrosos isòtops, el més important dels quals és el 2 3 9 Pu, amb una vida mitjana de 24360 anys, que es forma en els reactors nuclears per bombardeig de l’urani natural amb neutrons lents, d’acord amb l’esquema El plutoni 239 gaudeix en l’actualitat de gran importància, puix que és fissible per bombardeig amb neutrons i ha trobat aplicació com a…
supergenerador
Física
Tipologia de central tèrmica nuclear que utilitza plutoni com a combustible nuclear.
La seva característica física principal és que té un coeficient de conversió relació entre el nombre de nuclis d’isòtops físsils formats i el nombre de nuclis d’isòtops físsils destruïts superior a 1, mentre que a les centrals nuclears normals és inferior a 1 Utilitza neutrons ràpids, sense moderador El cor del reactor el forma una barreja de plutoni amb urani-238, envoltada d’una cobertura de matèria fèrtil urani, part de la qual, en absorbir els neutrons que surten del nucli, es converteix en plutoni, que pot tornar a ésser utilitzat com a material físsil Els…
fluorur
Química
Compost binari de fluor amb d’altres elements metàl·lics o no metàl·lics.
Els fluorurs són obtinguts tant a partir de l’àcid fluorhídric com del fluor elemental Els formats per elements metàllics el nombre d’oxidació dels quals és inferior o igual a 4, són de tipus salí els d’elements no metàllics i els metàllics de valència més alta són generalment composts volàtils Cal remarcar l’extrema reactivitat dels fluorurs volàtils en contacte amb l’aigua, segons les reaccions UF 6 + 2H 2 O →UO 2 F 2 + 4HF i SiF 4 + 2H 2 O metallúrgia i en la fosa del vidre, i també en l’obtenció de l’àcid fluorhídric Els hexafluorurs d’urani i de plutoni constitueixen una…
dodecà
Química
Hidrocarbur alifàtic de molècules constituïdes per cadenes de dotze àtoms de carboni.
La seva fórmula és CH 3 CH 2 10 CH 3 Es presenta com un líquid incolor d’aspecte oliós El seu punt de fusió es troba a −9ºC i el d’ebullició, a 216ºC És altament inflamable i reacciona violentament amb oxidants forts S'utilitza com a dissolvent i en l’extracció d’urani i plutoni
bomba nuclear
Militar
Bomba carregada de materials susceptibles d’alliberar d’una manera incontrolada l’energia de fissió (bomba A o atòmica) o de fusió (bomba H, d’hidrogen o termonuclear) de determinats nuclis atòmics.
El principi de funcionament de la bomba A és semblant al d’un reactor nuclear , en el qual la massa del combustible és àmpliament superior a la massa crítica inicialment, el combustible és fragmentat, i cada un dels trossos, suficientment allunyat dels altres, de manera que no sigui atesa la talla crítica l’explosió es produeix en apropar els fragments entre ells bruscament A fi d’augmentar el rendiment i l’eficàcia d’una bomba A cal emprar combustibles pràcticament purs els utilitzats fins ara han estat l’urani 235 i el plutoni 239 El primer és difícil i car d’obtenir, perquè…
flerovi
Química
Element químic de nombre atòmic 114 i nombre màssic 285.
Descrit al gener del 1998 per investigadors de l’Institut Nuclear de Dubna, se’n crearen tres àtoms mitjançant reaccions nuclears amb isòtops de plutoni 244 i calci 48 El flerovi es descompon en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa La vida mitjana de l’isòtop de flerovi 289 és de 30 segons, i la del flerovi 288, de 2 segons L’actual nom es posà en honor del físic Georgij Nikolajevic Fl’orov 1913-90, descobridor de la fissió espontània de l’urani
einsteini
Química
Element químic artificial radioactiu transurànid de la família dels actínids, de nombre atòmic 99.
Hom en coneix tretze núclids, del 245 al 256 i el 254 m , els més coneguts dels quals són el 253 vida mitjana 20,5 dies i el 254 vida mitjana 250 dies Fou descobert per GT Seaborg i els seus collaboradors en els residus de la primera explosió del giny termonuclear “Mike” al sud del Pacífic el dia 1 de novembre de 1952 El núclid identificat 254 provenia de l’urani de la bomba sotmès a una forta irradiació de neutrons Hom obté el núclid 253 bombardejant el plutoni 239 amb un flux de 3×10 1 4 neutrons per cm 2 i per segon, i obté, així, l’einsteini d’estat d’oxidació Es + 3 El…
europi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 63 i pes atòmic 151,96.
Té dos graus d’oxidació l’Eu + + , composts europiosos incolors, i l’Eu + + + , composts euròpics de color de rosa Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels Es troba en la gadolinita i en la monazita L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 47,77% i el 153 52,23% Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159 Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani A causa de la seva alta secció de captura de…
neptuni
Química
Element transurànid, situat entre l’urani i el plutoni a la taula periòdica.
És d’un color blanc d’argent, cristallitza en el sistema ortoròmbic, és molt malleable i actua amb les valències 3, 4, 5 i 6 El 1940, EM McMillan i Abelson en descobriren l’isòtop 239, d’un període de semidesintegració de 2,359 dies aquest isòtop es troba en traces en algunes pechblendes, i es forma d’una manera continuada per l’acció dels neutrons ràpids sobre l’urani-238 Dos anys més tard, Wahl i GT Seaborg obtingueren l’isòtop 237, d’un període de semidesintegració de 2,20 × 10 6 anys, en quantitats ponderables, i descobriren les valències 3 i 6 pel mètode dels indicadors El neptuni és…