Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
genètica de poblacions
Biologia
Branca de la genètica que considera els fenòmens genètics amb relació al significat que tenen per a la població, i estudia la distribució dels gens en les poblacions i la manera com les freqüències gèniques es mantenen o es modifiquen.
dinàmica de poblacions
Ecologia
Conjunt de transformacions que determinen la composició i les dimensions d’una població
.
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
distància genètica
Biologia
Índex de les diferències genètiques entre dos individus o dues poblacions.
Hom la concreta en la probabilitat que un caràcter triat a l’atzar entre un cert nombre de caràcters sigui present en dos individus, no ho sigui en les dues poblacions a què pertanyen, o, a l’inrevés, que el presentin les dues poblacions, però que no el tinguin els dos individus considerats
aïllament
Biologia
Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena.
L’aïllament pot ésser ocasionat, fonamentalment, per obstacles geogràfics mars, muntanyes, etc que separen les dues poblacions aïllament geogràfic per èpoques diferents de fecunditat de les poblacions aïllament estacional per determinants genètics que estableixen incompatibilitat reproductora entre dues espècies aïllament reproductor per diferències en els hàbits d’aparellament entre espècies distintes aïllament sexual Cal remarcar que l’aïllament, llevat dels casos d’aïllament geogràfic, no exigeix necessàriament discontinuïtat entre les àrees de distribució…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del segle VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans, tenien…
sereno
Història
Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats.
A l’Estat espanyol, foren establerts inicialment només a les capitals de província per un decret del 1834 actualment, però, aquesta vigilància és exercida per altres cossos de seguretat Les seves missions eren la d’evitar robatoris al veïnat que tenien assignat, la d’avisar en cas d’incendi, la d’anar a cercar metges o sacerdots en cas de malaltia greu d’un veí, etc A les poblacions importants el cos de serenos coexistia amb el de vigilants vigilant Antigament cantaven l’hora i el temps que feia d’aquí prové, en castellà, llur nom
creixement
Biologia
Increment de la mida o del nombre de cèl·lules, organismes o poblacions.
El creixement és una característica essencial dels éssers vius, bé que els virus únicament creixen en nombre, però no pas en mida El creixement dels organismes vius és degut al metabolisme assimilació de materials del món exterior, la qual cosa el diferencia d’altres tipus de creixements, com el dels cristalls formats d’una dissolució saturada, el de les estalactites o el dels núvols El creixement de les poblacions no és continu En general, és lent al principi, després s’accelera i finalment s’estabilitza La rapidesa del creixement és representada comunament per una corba de…
flux genètic
Biologia
Bescanvi gradual de gens entre dues poblacions d’organismes de la mateixa espècie, originada per la dispersió dels gàmetes (per aparellaments) o per la migració d’individus.
L’anàlisi de l’existència de flux genètic i la seva quantificació és un dels objectes d’estudi de la genètica de poblacions, ja que el bescanvi gradual de gens altera les freqüències allèliques de les poblacions d’organismes implicades
revolució demogràfica
Sociologia
Demografia
Concepte que fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial
.
Fou un procés complex i encara poc conegut que es desenvolupà entre la segona meitat del s XVIII i la primera meitat del XX La primera fase es caracteritzà per un descens de la mortalitat catastròfica epidèmies, fams típica de l’etapa preindustrial, deguda en part a les millores en la productivitat agrícola i en els transports Això donà lloc a un descens de la mortalitat general que rejovení la població i permeté l’inici d’una etapa de creixement demogràfic sostingut, car l’economia prosperà a ritmes semblants o superiors evitant la reaparició de crisis generalitzades de subsistències El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina