Resultats de la cerca

Ja és esmentat en unes ordinacions barcelonines del segle XIV

Classificats pels antics texts bramànics en maleïts, excomunicats i rebutjats, els darrers, dividits en diversos grups, no podien participar en cap acte religiós, eren exclosos per sempre de la societat i obligats a ocupar-se de les tasques considerades deshonroses Els dos grups restants podien tornar a la casta, per expiació

De primer no hi hagué restriccions d’estament, però més endavant només els militars o els ciutadans podien exercir aquest càrrec, el qual hom obtenia per tres anys, per nomenament dels diputats principals, i era remunerat havien de pagar fiança i no podien tornar a ésser elegits fins al cap de tres anys

Als Països Catalans, hom donà el nom d’hostal als establiments on hom acollia, mitjançant pagaments de mercè, els qui anaven de pas i llurs cavalleries, i també, als ss X i XI, el de parada Al s XIV encara eren una cosa molt simple una cuina-menjador, estable per a les cavalleries i dues grans sales per a dormitori, una per als homes i una altra per a les dones Segons les Constitucions de Catalunya i les interpretacions dels antics juristes, la norma general de tot hostaler era la d’admetre tothom qui pagués, mentre la seva conducta fos correcta però les prostitutes només hi podien estar…

Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran

Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser…

Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía…

Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a llur risc o…

La lira d’un piano de cua, que fixa els seus dos o tres pedals, es pot considerar un pedaler, però el terme s’aplica sobretot quan el nombre de pedals és més elevat, com en el cas de l’arpa moderna, que en té set, un per a cada nota de l’escala, i d’alguns models d’instruments de teclat És el cas de molts pianos del segle XIX, que podien tenir quatre o més pedals amb funcions diverses, i dels clavicèmbals que les cases Pleyel, Érard i Gaveau posaren en circulació cap a l’última dècada del segle, atenent els suggeriments de Wanda Landowska, pionera de la recuperació d’aquest…